Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Frederic Alfonso i Orfila
Literatura catalana
Poeta.
Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a “Meridià” una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com “El Pont” Els…
Pere Riera i Riquer
Literatura catalana
Poeta.
Fou un autor pràcticament desconegut fins que Pin i Soler l’inclogué en l’antologia Sonets d’uns i altres 1904 i Jeroni Zanné l’introduí a “Joventut” En aquesta revista publicà poemes socials i sonets molt treballats que acostumen a construir-se a l’entorn d’una visió un paisatge conegut o exòtic, un personatge històric o literari, una escena, que, en ser descrita pel poeta, adquireix un sentit simbòlic en general força unívoc Estan influïts pels poetes del segle d’or castellà i pel romanticisme Alguns foren recollits en un fascicle no datat de “Lectura Popular” Passat el modernisme, recollí…
Vicent Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Brodador d’ofici, participà en el certamen en honor de santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren al final d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies en català al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1514 Aquestes darreres, de tema religiós, estan agrupades sota el títol genèric d’ Obres de Vicent Ferrandis en llengua valenciana en què hagué joies i en totes fou guanyador i són “Nom sobre els noms cridat pels alts misteris”, “Nom entre els noms excels nom de Maria” i “Ans que el gran sol de resplandor eterna” Publicà, en…
Salvador Bové
Literatura catalana
Assagista i historiador.
Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la “Revista Lulliana” 1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ El canonge Pau Claris 1894, Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les…
Josep Porter i Rovira
Literatura catalana
Editor, llibreter i bibliòfil.
Vida i obra Autodidacte, inicià l’activitat de llibreter antiquari a Barcelona el 1923 i de seguida començà a publicar els seus catàlegs de llibres, que internacionalitzaren la llibreria El 1927 publicà “El Bibliòfil Català” quinze números, i el 1934, “El Bibliófilo Español y Americano” setze números El 1930 creà l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, annex a la llibreria El 1936 inicià la secció de llibres nous i la seva activitat d’editor a l’entorn de la revista “Papyrus”, estroncada per la guerra civil de 1936-39 Durant la postguerra continuà la seva tasca de llibreter i d’editor de…
Marc Antoni Orellana i Mojolí
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra Advocat de professió, exercí a Cadis i Madrid Interessat per la història del País Valencià, escriví diversos treballs sobre aspectes artístics i econòmics, el més important dels quals fou Valencia antigua y moderna inèdit fins el 1923, on recollí dades de tot tipus sobre la ciutat També redactà una Biografía pictórica valentina 1930-36 en què inclogué notícies de nombrosos artistes valencians En català confegí uns Adagis proverbials perduts, algunes composicions en vers, un Catàlogo i descripció dels pardals de l’Albufera de València València 1795 i un Catàlogo dels peixos que es…
Notícia de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives, publicada a Barcelona l’any 1954.
Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…
,
Francesc Calça
Literatura catalana
Humanista, historiador i poeta.
Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní, fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General Gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana Participà en la promoció i difusió de l’obra d’A Marc pe, amb versos llatins als preliminars de l’edició del 1560 Calça, que aspirava a ser…
Carles Fontserè i Carrió
Literatura catalana
Cartellista, dibuixant i memorialista.
Durant la Guerra Civil Espanyola sobresortí com a cartellista Dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i els seus cartells estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època S’exilià el 1939 Després de passar per camps de concentració, s’intallà a París, on continuà la seva tasca artística Posteriorment, anà a Mèxic A partir del 1949, però, fixà la seva residència a Nova York Des de Nova York feu nombrosos viatges per Europa i Amèrica i desenvolupà la seva activitat d’artista polifacètic També practicà la fotografia com a document social captant imatges de Nova York, Roma…
Institut Ramon Llull
IRL
Entitats culturals i cíviques
Literatura catalana
Organisme dedicat a la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Fou creat per la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears mitjançant conveni de 5 d’abril de 2002 i adoptà la forma jurídica de consorci entre totes dues administracions públiques Els seus estatuts renovats el 2017 preveuen la incorporació d’altres comunitats autònomes en les quals la llengua catalana, en qualsevol de les seves modalitats, tingui la consideració d’oficial o sigui reconeguda en tot el seu territori o només en una part, així com d’altres administracions públiques i entitats públiques o privades dels territoris esmentats D’aquesta manera, posteriorment s’hi han…