Resultats de la cerca

Fou ordenat de sacerdot el 1886 Obtingué un premi extraordinari i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona 1887 La seva obra poètica fou publicada pòstumanent a Poesies 1888, amb un pròleg de Miquel Costa i Llobera

Al principi del segle XX fou membre de l’Acadèmia Catalanista de la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, on coincidí amb Josep Carner i altres universitaris Amb ells, collaborà en revistes com “Art Jove” 1905-06 o “Mitjorn” 1906-07 Hi publicà poemes de to marcadament carnerià Guanyà un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona del 1907 amb el recull Del camp i de la ciutat Mai, però, no arribà a recollir els seus poemes en un volum propi

Feu estudis de filosofia i lletres i fou directiu de la Caixa d’Estalvis de Barcelona Presidí La Jove Catalunya 1871 i participà assíduament als certàmens literaris de les principals poblacions catalanes Als Jocs Florals de Barcelona guanyà un premi extraordinari 1867, amb la poesia A la immortal Girona , i dos accèssits 1870 i 1883 Collaborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a La Renaixença , el Calendari Català i Lo Gai Saber , entre altres publicacions Escriví el text de la sarsuela La fiesta de aldea

Residí des de petit a Barcelona, on feu els estudis de dret Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Joventut  i Catalunya Nova , i fou cofundador de societat La Jove Catalunya 1868 Amic de Jacint Verdaguer —li prologà el llibre pòstum Eucarístiques 1904—, conreà la poesia mística i religiosa, en català i en castellà obtingué dues violes 1897 i 1901, un premi extraordinari 1905 per una traducció de Veni, Creator , als Jocs Florals de Barcelona, i altres premis en certàmens d’arreu del país Publicà un recull de les seves composicions a Lectura Popular  1920 Fou…

Fill de refugiats catalans, passà tota la infantesa a Perpinyà, on treballà i visqué Professor de sociologia de l’art a l’Escola de les Belles Arts de Perpinyà, collaborà al diari L’Indépendant i publicà una biografia de Jordi Barre 1985 És coautor del llibre Vous avez la mémoire courte 1981 També cal destacar un recull poètic, Sense recança de l’escalp 1987 i una sèrie de fascicles Atac del virus 1991, Ramellet vivesià 1992, Sasha Stone el fotògraf sense rostre 1992, Paisatge interior d’un tictic saltamarges 1994, La Guiguita 1995, La llet no m’emborratxa 2001 i L’extraordinari…

Dirigí els setmanaris “Barcelona Alegre” i “La Tomasa” Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres franceses i…

Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a  El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies  1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la…

Vida i obra Dins un caire realista o psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, Premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, Premi Josep Trueta dels Jocs Florals de Londres, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients  escrita el 1950, guardonada amb el Premi extraordinari Ramon Turró 1969 i publicada el 1990, Una por submergida 1992 i  El moviment d’un cercle , 1997, finalista del premi Sant Joan del 1997 Fou la fundadora del Club de Divulgació…

Vida i obra Primer comte de Mayalde 1596 i de Ficalho 1599 Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó , duc de Gandia Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal 1569 prop de l’emperador Rodolf II 1576, majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria 1581-1603 i de la reina Margarida d’Àustria 1604, del consell d’estat de Felip III de Castella i president del consell de Portugal És autor del tractat Empresas morales Praga 1581, obra que inaugura un tipus de literatura emblemàtica de gran fortuna en la literatura castellana les empreses amb funció d’emblema El seu net Francesc de Borja…

Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Illustració Catalana i Revista Literària , entre altres publicacions Destacat poliglot, es relacionà amb els felibres i fou secretari 1871 i…