Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Josep Subirana i Vila
Literatura catalana
Escriptor i farmacèutic.
Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…
,
Pere Antoni Ventalló i Vintró
Literatura catalana
Farmacèutic i escriptor.
Publicà estudis sobre qüestions agrícoles La repoblación forestal y el eucalipto en ella , 1908 El 1868 estrenà la comèdia La muller que fa per casa Participà en els Jocs Florals del 1868, amb el sobrenom de Cantor d’Ègara , on fou premiat Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l’ Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya 1878 Era germà del metge, periodista i polític Josep Ventalló
Ramon Coll i Gorina
Literatura catalana
Comediògraf.
Fou farmacèutic Collaborà amb treballs humorístics en diverses publicacions i estrenà i publicà algunes obres còmiques, com Remei de gelosia 1880, Los amors d’un guerrero 1881 i Qüestió de faldilles 1883
Pere Alsius i Torrent
Literatura catalana
Historiador i narrador.
Farmacèutic de professió, collaborà a La Renaixença amb articles sobre arqueologia, geologia i història local i amb una narració llarga, L’hereu Escriví Assaig històric de la vila de Banyoles 1872-81 i Reseña histórica de Seriñá 1895
Francesc Blancher i Puig
Literatura catalana
Poeta.
Farmacèutic de professió, de la seva producció destaquen Aportació rimada en homenatge a Verdaguer 1977, Clavellina nadalenca 1987 i Pinzellades bagenques 1990 Mantenidor de diversos jocs florals, obtingué tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes Fou proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi 1990
,
Joan Martí i Trenchs
Literatura catalana
Escriptor.
Exercí de farmacèutic a Martorell Collaborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps Lo Burinot , Lo Crit de la Pàtria , etc Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu La boira, 1886 La tabola, 1890 Lo pot petit , 1901, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891 i de gramàtica Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916
Gabriel Fuster i Forteza
Literatura catalana
Historiador i autor teatral.
Farmacèutic i advocat Membre fundador i director de l’Agrupació Artística de Manacor, fou un estudiós destacat de la història del teatre a Manacor Com a autor teatral, va escriure, entre altres obres, la sarsuela Amor de muñecos 1931 —amb música de Bartomeu Gayà i escrita conjuntament amb Sebastià Rubí—, comèdies com Un arracés del camí 1935, Fang 1947, Ai, mon pare 1952 i La Santa Humildad 1962, o sainets com En banyeta verda 1935, entre d’altres
Joan Pais i Melis
Literatura catalana
Poeta i gramàtic.
Doctor en química i farmàcia, exercí també com a músic Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera 1902, en la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic Musicà l’himne alguerès i popularitzà melodies com Desperta-te i O lluna vella dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser, i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic 1912 Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero , escrita el…
Joan Salvador i Riera
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Botànic i farmacèutic, fill gran de Jaume Salvador i Pedrol A Montpeller, fou deixeble de Magnol, i, a París, de Tournefort Viatjà per Itàlia Acompanyà A de Jussieu en un viatge botànic, ple d’incidències, per la Península Ibèrica, i n’escriví el dietari de ruta, inèdit fins a l’edició de R Folch i Guillén 1972 Fou el millor collaborador del seu pare ho fou també de Boerhaave i Petiver, i tingué fama internacional d’expert botànic Es perderen dos manuscrits seus un catàleg de plantes del seu herbari i un de plantes rares observades a les Illes Balears el 1712…
Pompeu Gener i Babot
Literatura catalana
Assagista, narrador i dramaturg.
Vida i obra Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica—sembla que es doctorà en ciències naturals 1875—, cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republi-canisme federal durant la revolució del 1868 iparticipà, encara el 1880, en el Primer CongrésCatalanista de Valentí Almirall— Residí llarguestemporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré Fou també a París on es posà en contacte amb els corrents ideològics moderns —…