Resultats de la cerca

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es publicà en…

En acabar la guerra civil, s’exilià a França el 1939, on estigué confinat en un camp de concentració Després de la Segona Guerra Mundial, residí a París i treballà com a periodista a “Combat”, diari de la resistència francesa, que dirigia Albert Camus Féu estudis d’arquitectura i urbanisme El 1956 s’installà definitivament a Montréal, on fou professor d’història de l’art i crític literari, de premsa, ràdio i televisió A partir del 1986 fou membre de l’Acadèmia Canadenca-francesa, a Quebec Entre la seva obra, cal esmentar Le démolisseur 1970, Le Greffon 1971, Une amour boréale…

Desenvolupament enciclopèdic Presenta les aventures de dos rabadans provinents de la Catalunya interior que s’enfronten a dimonis i són salvats per àngels, fins a arribar a Betlem↑ Lluquet i↑ Rovelló es troben perduts en un bosc tenebrós sense saber com hi han arribat ni la manera de sortir-ne A partir d’aquest moment viuen un seguit de peripècies que els porten a topar amb Satanàs, el cap de les fúries de l’infern Jeremies, el pastor tartamut que viatja amb un ase i que dona un contrapunt humorístic a l’obra Getsé, el pastor vell, corsecat perquè ha venut la seva ànima al diable…

És un jove rabadà que viu en una masia amb els seus amos La seva feina d’ajudant de pastor la comparteix amb en Rovelló, el seu company inseparable, amb qui viurà un cúmul de peripècies fantàstiques que els conduiran fins a l’adoració del nen Jesús a Betlem, a través d’un somni tingut a la vora de la llar de foc durant la nit de Nadal En Lluquet vesteix amb la roba genuïna dels pastors catalans del s XIX camisa blanca, samarra, pantalons vellutats negres per sota del genoll, faixa, espardenyes envetades, sarró, bastó i barretina El seu tarannà és alegre i vital, fruit de la seva joventut…

Fill gran de Jaume Salvador i Pedrol  i germà de Josep Salvador A Montpeller, fou deixeble de Magnol, i, a París, de Tournefort Viatjà per Itàlia Acompanyà A de Jussieu en un viatge botànic, ple d’incidències, per la península Ibèrica, i n’escriví el dietari de ruta, inèdit fins a l’edició de R Folch i Guillén 1972 Es publicà amb el títol Joan Salvador Viatge d’Espanya i Portugal 1716- 1717  Fou el millor collaborador del seu pare ho fou també de Boerhaave i Petiver, i tingué fama internacional d’expert botànic Es perderen dos manuscrits seus un catàleg de plantes del seu…

És el company de tràfecs de Lluquet en el periple oníric que viuen junts fins a Judea El seu vestuari és, com el de Lluquet, el típic de pastor català del s XIX El seu nom ja connota una certa bonhomia i passivitat La seva desimboltura es veu majoritàriament condicionada per Lluquet, que és qui actua sobre ell com a veu de la consciència, atès que sempre es mou per emocions o impulsos Però Rovelló és fonamentalment l’encarnació de la ingenuïtat infantil, la bondat sense malícia, un tret que contrasta plenament amb l’enginy i la intelligència de Lluquet, més madur i cerebral Els elements més…

Bibliotecària i llicenciada en filosofia Collaborà a “Sigronet”, “El Noi Català”, “ La dona catalana” i “Art i Lletra”, i escriví especialment contes i peces teatrals a “Cavall Fort”, on collaborà a partir del 1964 Dedicada a l’ensenyament i a la literatura juvenil i infantil, és autora de Les presoneres de Tabriz 1967, premi Folch i Torres, Les orenetes 1967, Perot Jutglar 1968, Jaume el Conqueridor 1973 i Viatge per la història de Catalunya 1975

Mestra d’ensenyament secundari, ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari 1981, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1982, En Gilbert i les línies premi Folch i Torres, 1983, Els ulls del drac 1988, premi nacional de literatura infantil i juvenil, 1991, Les ulleres màgiques 1992, Bèsties petites 1993, El mar i el desig premi Joaquim Ruyra, 1993, La pluja del sud 1996, Si la lluna parlés 1997, El mestre de dibuix 1998, Les ulleres màgiques 1998 i Història d’un arbre 1998

Amic i seguidor de Josep M Folch i Torres, s’especialitzà en el teatre infantil Abans del 1936 algunes de les seves obres foren estrenades per la Federació de Joves Cristians de Catalunya Posteriorment obtingué diversos premis de la Joventut de la Faràndula de Sabadell amb peces com La flor meravellosa , La princesa i els vailets i El comte bo i el fals comte , entre d’altres També publicà contes infantils a “L’Esquitx” i a “Páginas vividas” Per a adults, escriví comèdies com L’ovella esgarriada 1958, amb la qual guanyà el premi Ciutat de Sabadell 1957 Bona part de la seva obra…