Resultats de la cerca

Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb  La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista i un interès pel retrat…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats Síntesi de la mística i la filosofia lulliana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual Els elements constitutius són l’Amic l’home, l’Amat Crist o Déu i l’amor, sovint…

Fou professor a l' Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat de Barcelona delegació de Tarragona Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caire expressionista, Els mites de Bagot 1968, tendència que accentuà a Estat d’emergència 1972 Collaborà amb MACapmany a Preguntes i respostes sobre la vida i mort de Francesc Layret 1971 Amb La mort en punt guanyà el premi Víctor Català el 1976 i, el 1979, publicà la novella Ascendent Escorpió Altres obres seves són Breu diccionari ideològic català 1976, Elements de fonologia catalana 1983, etc Formà part del collectiu Ofèlia Dracs Des del…

Fou redactor d' El Correo Catalán i collaborador de la Revista Popular Formà una tertúlia casolana, a la qual assistien Sebastià JCarner i el seu fill Josep Publicà, entre altres, Peregrinación a Tierra Santa 1882

Obrer de formació autodidàctica, formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal En poesia publicà La corona anyal 1924, Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En teatre, Soledats 1917, i estrenà Imma 1950

Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil

Formà part de la redacció de La Voz de Valencia i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil

Sota el nom de Serral , es feu popular amb les seves gloses, sovint en forma de codolada, algunes de les quals divulgades a través de la impremta, de temes de la vida quotidiana, paràfrasis evangèliques com El fill pròdig i sàtires polítiques, com les dedicades a blasmar el caciquisme electoral

Es formà a París i amb Pere Viver Pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, collaborà com a dibuixant en les revistes i diaris En Patufet , “En Virolet”, “Catalunya Ràdio”, “El Matí” i “Esplai” Publicà la biografia Junceda, home exemplar 1958 i Els tòpics de l’humorisme 1961

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt