Resultats de la cerca

De vida bohèmia i aventurera, recorregué Amèrica fent conferències i muntant espectacles teatrals Conreà diversos gèneres, com la poesia de caràcter modernista, la prosa i el teatre D’entre la seva producció en prosa cal destacar Intimidades 1898, La copa del rey de Thule 1900, amb pròleg de JRJiménez, i Tristitia rerum 1906, i de teatre, El alcázar de las perlas 1911

Resident a Barcelona des de molt jove, assolí una certa notorietat com a autor de novelles de fulletó Luz del Alba, Los pecados capitales, La reina loca de amor , etc Posteriorment, sota la influència de Pascual Madoz, fundà a Madrid el periòdic progressista El Bien Público 1863 i, relacionat amb els ambients proteccionistes del Principat, a partir del 1879 fou secretari de l’Institut de Foment del Treball Nacional  i director de la revista El Eco de la Producción , de Barcelona 1880-87 Havia dirigit la collecció de “Teatro selecto antiguo y moderno, nacional y extranjero” a partir del 1867…

Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Lector de literatura castellana a la Universitat de Cambridge i professor de castellà a la d’Oxford, és autor dels reculls Las brasas 1960, premi Adonais 1959, Materia inexacta 1965, Palabras a la oscuridad 1966, Premio Nacional de la crítica 1967, Aún no 1971, Insistencia en Luzbel 1977, Poemas a DK 1986, El otoño de las rosas 1986, Premio Nacional de literatura 1987, El rumor del tiempo 1989, Espejo ciego 1993, La última costa 1995, premi Fastenrath 1998, Ensayo de una despedida Poesía completa 1960-1997 1997…

Fou jurista i professor de literatura a les universitats de Valladolid i de Madrid, on, dins el krausisme, també ensenyà història de la filosofia S’interessà per l’èpica medieval Milà i Fontanals tingué en compte el seu estudi sobre La poesía épica en la antigüedad y en la edad media , 1869 i per Ramon Llull Potser pel seu parentiu n’era cosí i cunyat amb Eusebi Pascual i Casas , s’interessà ja el 1857, a El Museo Universal , per la nova poesia catalana, a propòsit de l’obra de Joaquim Rubió, i, el 1861, en un article publicat a La Razón  i inclòs a Estudios críticos de filosofía, política y…

Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista Archivo Ibero-Americano , en la qual publicà documents i articles d’història catalana Realitzà estudis de literatura medieval, com El escritor fr Francisco Eximénez en Valencia 1920-26 i publicà els articles “Estatge de Joanot Martorell a Londres” 1929, “Ausiás March y Joanot Martorell” 1930, “Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV” 1930 i “El Llibre dels Àngels…

Pintor de professió i prevere Se’n conserven diversos poemes de circumstàncies i una cançó en octaves reials premiada al certamen de sant Ramon de Penyafort 1601, tot en castellà Compongué una Canción a la devoción del Padre mosén Francisco Gerónimo Simón València 1612 També traduí en vers castellà La semaine, ou création du monde París 1578, del poeta gascó Salluste du Bartas, amb el títol de La divina semana Barcelona 1610

Era franciscà Fou nomenat predicador del rei Carles II i cronista de la província de l’Observança de València Escriví la Vida admirable del Siervo de Dios Fray Pedro Esteve Pere ↑ Esteve i Puig i n’edità les poesies i sermons València 1677 També publicà unes notes en llatí de matèries predicables acompanyades d’un resum de teologia moral València 1683 D’altra banda, deixà inèdites unes Crónicas de la santa provincia de la Observancia de San Francisco de Valencia

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…

Canonge de la seu de Tortosa, redactà una biografia del seu germà Francesc Vida y martirio del VPFr Francisco Gil de Federich y de Sans , missioner a Orient És autor d’unes Reflexiones sobre los Diálogos de Despuig , redactades en forma de diàleg entre el 1765 i el 1766, amb anotacions disperses fins el 1779 continuades per un seu nebot entre el 1786 i el 1789 Gil hi revisa i actualitza alguna de les informacions locals de l’obra de Cristòfor Despuig l’obra romangué inèdita fins als XX 1905 i 1978

Es llicencià en dret i en lletres i s’afilià a Falange Española Collaborà a Cruz y Raya , El Día Gráfico , La Vanguardia , etc Féu de director de teatre i publicà poemes postsimbolistes Verde voz 1934, Sonetos y romance 1941, Elegía incompleta 1952, Condenado a muerte 1967 La seva obra comprèn també assaigs Francisco de Quevedo 1940, 60 notas sobre literatura 1950, etc , i teatre Las maletas del Más Allá 1952 i Historias del abuelo 1955, entre altres, a més de l' Antología poética de la lengua catalana 1965 i records de la guerra civil Preventorio D 1941 Fou promotor de les…