Resultats de la cerca

El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…

Aplega, en forma de catàleg i amb voluntat descriptiva i exhaustiva, els fulls informatius, diaris, setmanaris i revistes impresos arreu del món en llengua catalana des del 1640 fins al 1965 El primer volum comprèn les publicacions dels s XIX i XX classificades temàticament i cronològicament a partir de les diferents etapes polítiques, incloses la guerra civil i la postguerra Inclou també la premsa catalana de més pes ideològic vehiculada en castellà El segon volum recull tots els periòdics i revistes dels Països Catalans classificats per comarques, amb inclusió de la Catalunya…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola terminista de John…

Del 1968 al 1970 feu estudis de lingüística i teatre a Praga, on entrà en contacte amb el Cercle lingüístic de la ciutat Els coneixements adquirits els aplicà a la fonologia catalana Elements de fonologia catalana 1983 Fou professor de dicció a l’ Institut del Teatre de Barcelona i impartí classes de gramàtica històrica i fonologia a la Universitat de Barcelona delegació de Tarragona Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caràcter expressionista, Els mites de Bagot 1968, tendència que accentuà a Estat d’emergència 1972 Collaborà amb MA Capmany a Preguntes i respostes sobre la vida i…

Vida i obra Es llicencià en dret el 1884 El 1885 fou premiat en el Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona Lo Monestir , Hivern i Lo roure vell i el 1886 i el 1887, en els Jocs Florals de Barcelona La masia , Poncella d’amor , La llengua catalana i Vilamala Entre la seva obra destaca una Elegia al seu amic pintor Josep Dam i Montells, La missa primera , que fou musicat, i Mar endins , entre d’altres, que es distingeixen pel conservadorisme historicista, per l’abundància i la riquesa d’imatges, per la influència rebuda de la poesia mística de Verdaguer i de la poesia…

Fill del pedagog i historiador Alexandre Galí Estudià filosofia i lletres a Barcelona i a Mèxic Fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat durant la guerra civil i lluità amb l’exèrcit de la República El 1939 s’exilià a França, Cuba i finalment a Mèxic, i s’establí a la capital d’aquest país, on estudià a l’Escuela Nacional de Antropología e Historia Collaborà en la revista “Full Català”, publicada pels catalans exiliats, i promogué, amb aquests, “Quaderns de l’Exili” Es dedicà també a l’arqueologia, collaborant amb Pere Bosch i Gimpera Al seu retorn a Catalunya, el 1948…

Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…

Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…

Presentat inicialment com un perdulari guiat pels instints principalment el que dona el títol a l’obra, la seva complexitat es va perfilant a mesura que avança, fins al moment en què es fa digne del seu nom bíblic i acaba essent, ell també, un salvador del poble, bo i acabdillant la revolució Només llavors el personatge es deslliura de la seva condició habitual i pren un to èpic i abrandat, tan impropi del seu caràcter, cosa que podria fer pensar en un canvi Però a partir d’aquí Samsó experimenta un retorn a la seva condició original, i es constata que el despertar d’aquella heroïcitat era…