Resultats de la cerca

Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà  Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber

Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Ha publicat diverses novelles, amb la primera de les quals, Anacaona , rebé el premi La Sonrisa Vertical el 1980 El 1993 guanyà el Premi Azorín amb La emperatriz Eugenia en Zululandia , que també meresqué el Premi de la Crítica Valenciana el 1995 Diversos llibres seus han estat traduïts a altres idiomes i Yo, Colón obtingué el 1994, en la seva versió francesa, el premi Ascension pour la lecture, concedit pels joves de Briançon Altres publicacions més recents de l’autor inclouen La ciudad en llamas 2002, Zona lliure de trànsit 2002, Las desventuras de un escritor de provincias…

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, estudià un màster de literatura a Anglaterra i una residència d’escriptura als Estats Units d’Amèrica Entre la seva obra destaca, Bèstia 2012, premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, Els dics 2018, premi Documenta de narrativa 2017, Canto jo i la muntanya balla 2019, premi Anagrama de novella en català 2019 i premi de literatura de la Unió Europea 2020, obra traduïda a una vintena d’idiomes, i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres 2023, premi Finestres 2024, premi  Lletra d'Or 2024 i premi Europeu de Literatura…

Des del 1939, que s’exilià, residí a Perpinyà Es llicencià i es doctorà en lletres a Montpeller 1948 amb la tesi Un esprit méditerranéen Joan Maragall publicada el 1951 i treballà de traductor a les Nacions Unides El 1954 publicà Conversations avec Pablo Casals , editada en català el 1967 l’obra ha estat traduïda a onze idiomes És autor de Joan Maragall premi Aedos 1960, El món actual i el nostre país 1962, premi Yxart 1961, De casa i d’Europa 1971, Assaigs i comentaris 1972,  Homes i situacions 1976 i Nous comentaris 1980 Collaborà en diverses publicacions Serra d’Or , Revista…

Es doctorà 1977 a la universitat Eötvös Loránd de Budapest, d’on és professor Ha estat l’introductor dels estudis de català a Hongria 1971, ha publicat nombrosos treballs sobre lingüística, història de la literatura i sociolingüística, i ha promogut la traducció d’obres literàries entre el català i l’hongarès És autor, amb Károly Morvay, del Diccionari català-hongarès 1990 i del Diccionari hongarès-català 1996, pels quals van merèixer el premi Catalònia 1992, a més d’una sèrie de guies de conversa entre diversos idiomes que inclouen el català Membre fundador de l’AILLC, n’ha…

Compaginà estudis d’idiomes i d’administrativa amb la feina de secretària en un establiment hoteler En la seva primera obra, el recull de narracions Banc de fusta 1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966, ja apareix el tema de la incidència del turisme en la vida mallorquina, que permet considerar-la com a representant de l’anomenada Generació dels setanta, influïda pel realisme social Aquest vessant és present també en les novelles 39° a l’ombra 1968, premi Sant Jordi 1967 i La festa de tots els morts 1974, que combina amb els sentiments i les frustracions de personatges femenins, anullats…

Consignatari de vaixells, amb la collaboració dels germans francesos Fournier, inicià, entre el 1870 i el 1873, l’exportació de taronges vers la Gran Bretanya a través del port de Liverpool, comerç que pràcticament dominà i amplià durant diversos lustres Introduí l’embalatge en caixes, l’embolicament amb paper ceba i l’estampació de la marca Inicià igualment l’exportació de cebes, tomàquets, melons, etc Com a comerciant i consignatari treballà normalment amb Francesc Sagristà i Coll Gràcies a les seves iniciatives, adquirí un gran prestigi que el portà a ésser conseller suplent del Banc d’…

Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina S’establí a Lieja Dedicà al seu protector Jordi d’Àustria les Institutionum rhetoricarum libri III Lovaina 1554, influïdes per les orientacions literàries de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de la prosa És autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual defensa la necessitat i la utilitat pastoral de les versions vernacles, i fins dialectals, dels llibres de la Bíblia L’obra li creà dificultats amb el Sant Ofici i li costà…

Llicenciat en filosofia i lletres Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna collaboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya Pertanyia al grup de La Revista El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge Pòstumament aparegueren Quatre històries 1918 —volum reeditat el 1938— i les Proses completes 1952, que recuperaven material inèdit La prosa de Duran s’insereix…