Resultats de la cerca

Pèrit agrícola, doctorat en dret 1897 i llicenciat en farmàcia 1911, publicà una única novella, El meu amic Modest 1933, de temàtica estudiantil Dirigí, des del 1918, la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i fou vocal de la biblioteca de la institució, càrrec que li’n permeté l’organització definitiva i la publicació del catàleg 1919 Professor de l’Escola Provincial d’Agricultura i collaborador de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, és autor de tractats tècnics com La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones 1923 i d’un Vocabulari…

Nebot del dibuixant  Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat la gran…

Germà de Josep Maria Castellet , s’incorporà a l’empresa familiar de corbates el 1944, de la qual fou gerent 1957-95 Fou president de l’Associació Empresarial Club de la Corbata 1969-92 i vicepresident de la Federació Internacional de les Indústries de la Corbata FIIC Fou cofundador de l’editorial Edició de Materials 1965-68 i de la revista cultural  Promos , membre fundador de la Fundació Llorenç Artigas i president de la Fundació Joan Miró  1989-2009, i ocupant aquest càrrec hom n’inicià el 2001 l’ampliació Fou també membre de la fundació Phonos de música electroacústica És…

Fill i deixeble de Josep Berga i Boix Fou un dels principals introductors del Modernisme a Olot Membre de l’Institut de les Arts de les Ciències i de les Indústries d’Olot, on exposà sovint, collaborà amb escrits i illustracions a Catalunya artística , La Ilustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa i L’Olotí , del qual fou director Excellí sobretot com a dibuixant hom ha comparat els seus retrats al carbó amb els de R Casas, mentre que la seva producció pictòrica és bastant inferior Conreà també l’escultura, illustrà un gran nombre de llibres i revistes, i destacà també com…

D’important família pagesa, estudià a l’Institut Balear de Palma 1861-71 i tingué una forta amistat amb Joan Alcover i especialment amb Costa i Llobera, amb qui mantindria una extensa correspondència Estudià lleis a Barcelona 1871-73 i Madrid 1874-76 i exercí després a Palma, primer d’advocat i després de jutge 1878-90, fins que passà a viure a la seva casa pairal de Son Fortesa 1890-1914 El 1899 començà a collaborar a La Roqueta amb el pseudònim de Joan de Passatemps , en forma de petites proses descriptives de la pagesia mallorquina, i posteriorment a Mallorca , Joventut i Catalunya de…

Vida i obra Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà Dedicat al conreu de les terres del seu priorat, publicà les seves observacions, en forma de consells pràctics, sota el títol Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril Barcelona, 1617, on tracta de les previsions del temps de les feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs de les explotacions i petites indústries casolanes com l’aviram, la seda, el cànem i les conserves de remeis contra malalties de persones, animals i plantes de la distribució de les dependències de la…

Jòdar irromp en el panorama literari català l’any 1997 amb L’àngel de la segona mort —que va guanyar els premis Cavall Verd i Ciutat de Barcelona—, novella que iniciava la trilogia L’atzar i les ombres , un dels projectes narratius més ambiciosos de la literatura catalana recent El segon volum fou El trànsit de les fades 2001, que va guanyar el premi de la Crítica, mentre que amb El metall impur , premi Sant Jordi 2005 i Crítica Serra d’Or 2006, tanca aquest cicle que té com a objectiu explicar, des d’òptiques diverses, la història poc coneguda del proletariat català des dels anys cinquanta…

Vida i obra Exercí bàsicament de geògraf i d’historiador De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  i…

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…