Resultats de la cerca

La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició Bibliografia Pacheco, Arseni Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62, 1992 Thiolier-Méjean, S Une belle au Bois Dormant médiévale Frayre de Joy et Sor de Plaser Nouvelle d’oc du XIVème siècle Texte, traduction, notes et commentaries París, Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, 1996

Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior conversió a l’islam…

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents  El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor   El punyal del sarraí , 2000  La reina hongaresa,  2001, i Parleu o mateu-me , 2001,  L’ull del…

Llicenciat en filologia catalana i en dret, és professor de català a l’ensenyament secundari Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara Caràcters , Saó , la Veu dels llibres o Aiguadolç  i emissores de ràdio locals del País Valencià  i les Illes per la difusió cultural i literària —entre el 2010 i el 2020 mantingué en antena de Burjassot Ràdio el programa sobre poesia  Mar de muses — Tot i que ha conreat esporàdicament la narrativa breu, la major part de la seva obra està dedicada a la poesia Ha publicat els poemaris  Com qui contempla la mar  2000,  Genealogies i desencontres 2000…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de l’ascens fins al triomf personal i social d’una dona en el marc de la industrialització de la segona meitat del s XIX Antonieta, d’origen menestral, casada amb un obrer, venç, amb esforç i seny, tota mena de dificultats fins a esdevenir una sòlida Fabricanta de la indústria tèxtil, un membre respectable de la vigorosa burgesia barcelonina de la fi del segle Publicada en ple esclat de la narrativa modernista, un breu pròleg de l’autora avisa tant de la seva consciència d’anacronisme com de la limitació dels recursos de la ficció, que veu prou…

Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…

Desenvolupament enciclopèdic El recull, que conté la traducció de dues odes d’Horaci, és una compilació en què tenen cabuda una bona part de les formes i els motius vigents durant el modernisme Està dividit en tres seccions “Sonates primerenques”, amb uns primers textos de tempteig “Epigrammata”, que conté quasi exclusivament sonets, i “Simfonies”, amb poemes llargs La primera part és la que té un caràcter més compilatori, amb poemes en els quals es plasma, amb ressò decadentista, la simbòlica agonia d’una natura caduca d’altres en què, partint de formes classicitzants, es reconeix un…

Representa la consagració de Soler com a poeta després del seu èxit als Jocs Florals el mateix any El volum recull una poesia clarament narrativa, d’inspiració popular, en què abunden la descripció i el diàleg El prologuista estudia l’aportació del poeta a la poesia catalana i fixa una primera lectura dels seus poemes, que veu com una alternativa renovadora dels corrents floralistes De fet, sembla que l’autor vol configurar un projecte poètic relacionable amb la intenció de formular, amb l’obra teatral, una cultura popular moderna adreçada a un públic més ampli que l’habitual de la literatura…

Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la…

Desenvolupament enciclopèdic Els textos memorialístics que Tomàs Pàmies, militant dins l’ortodòxia comunista, escriu entre el 1958 i el 1962 —amb l’excepció d’un de datat el 1966— i la invasió soviètica de Praga de 1968, impulsen Teresa Pàmies a mantenir una mena de diàleg amb el pare, ja mort, a qui s’aproparà amb una voluntat desmitificadora i crítica envers la política soviètica i els seus dirigents El llibre s’inicia amb un text de Tomàs Pàmies, datat a Praga el 1958, on expressa la decisió d’emprendre la redacció d’una autobiografia —únic testament i dot que deixarà als seus fills— amb…