Resultats de la cerca

Passà una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica Publicà reculls poètics, com Guyanes 1941, i de les seves collaboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià Dirigí les revistes La Lyre i L’Éveil Catalan

Residí a Madrid i a Barcelona És autor d’un Catecismo político, o sean nociones generales sobre las diferentes formas de gobierno conocidas 1868, antiabsolutista, de novelles fulletonesques Adelina 1859, El árbol caído o Juanita la costurera 1864-70, Los mandamientos de la ley de Dios 1865 i La inquisición en Barcelona 1863, dels poemes La Redención 1859 i Los almogávares 1867 i d’obres diverses

Vida i obra El 1922 inicià la seva carrera periodística Fou redactor de L’Esport Català 1925, redactor en cap de  La Publicitat  des del 1929 i director del setmanari Mirador  1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Collaborà, a més, a La Nau , La Nova Revista  i L’Opinió La seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa Molt vinculat a l’ Ateneu Barcelonès , fou membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938 Defensà la necessitat de fomentar la novella catalana Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins…

Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana  i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la biografia…

Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…

En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc S’inicià com a poeta en llengua castellana Cantos para la coral…

Collaboradora de diversos mitjans de comunicació Punt Diari , Presència , Diari de Barcelona , La Farga , ha publicat la narració Tres històries de dos 1988 i les novelles Tendra és la nit 1988, premi Just Manuel Casero 1987 i Oasi 1989, premi Marian Vayreda 1988

Com a crític collabora a “El Punt”, “El País” i a “Revista de Girona” Com a narrador es donà a conèixer amb Espirals 1989, premi Just M Casero 1988 Amb Canvi d’agulles 2003 guanyà el premi Mercè Rodoreda de narrativa 2002 El títol del llibre és una metàfora de com s’entrecreuen les vides dels personatges, marcades per destins diversos

Llicenciat en història de l’art, musicòleg i professor de l’ESMUC, amb L’estratègia del cucut guanyà el premi Salvador Espriu 1994 En narrativa ha publicat Calligrafia 1987, premi Just Manuel Casero 1986, Tres tríptics 1991, premi Marià Vayreda 1990, La fruita del temps 1994, L’estratègia del cucut 1996 i la novella Els tatuatges 1999, premi Andròmina 1998

És guionista de ràdio i televisió i membre del collectiu Germans Miranda En narrativa breu ha publicat Amfetamínic premi Just Manuel Casero 1981, Afrodisíacs alquimístics & Grapejant magnetoscopis 1982, Mixtura 1985, El vaixell de les vagines voraginoses 1987, premi La Sonrisa Vertical i Pura rutina 1989, i, en novella, La mosca al nas 1985, L’ull que mata 1991, Noia dels timbals 1993, L’edat dels monstres 1999 i Sexe, Pentium i Clearasil juvenil, 2000