Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura catalana
Traductor, poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Cavaller de l’orde de Montesa 1650 Estudià filosofia a València i dret a Salamanca Doctorat a València el 1638, exercí d’advocat Des del 1646 ocupà diversos càrrecs —a partir del 1656 a Madrid— fins que el 1671 fou regent del Consell d’Aragó És autor de diversos tractats jurídics De regimine urbis ac regni Valentiae Lió 1654-56, 1667, 1704, on exposa idees lingüístiques secessionistes respecte del català Tractatus de re criminali Lió 1676, i Tratado de la celebración de cortes generales del Reino de Valencia Madrid 1677, entre d’altres Redactà dues…
Renat Puig
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié
Émilienne Rotureau
Literatura catalana
Catalanista i hispanista francesa.
Estudià a la universitat Lumière-Lió 2, on es va doctorar amb La prose narrative catalane chez les jeunes romanciers nés après la guerre civile 1968-1975 1989, i on ensenya des del 1992 i n’és catedràtica 2002 Especialitzada en la literatura espanyola del segle d’or i en la novella catalana contemporània, ha estudiat l’obra de Terenci Moix i ha traduït al francès 2003 la novella El bastió de la llibertat , d’Antoni-Lluc Ferrer
Montserrat Prudon i Moral
Literatura catalana
Catalanista i hispanista francesa.
Estudià a la universitat de Lió i es doctorà a la Sorbona amb la tesi d’Estat Les mouvements d’avant-garde entre Barcelone et Madrid, 1929-1936 Esthétique et Idéologie 1992 Ensenyà a l’Escola Normal Superior de Saint-Cloud i Fontenay-aux-roses 1973-93 i a la universitat de la Sorbona 1984-92, i ha estat catedràtica de literatura contemporània a la universitat de París VIII Vincennes à Saint-Denis 1992-2003, d’on és catedràtica emèrita Ha traduït al francès J Brossa, JV Foix, X Moret, Perejaume, J Perucho, MM Roca i F Trabal Ha estat administradora del Centre d’Estudis Catalans de…
Silvio Pellico
Literatura catalana
Escriptor.
Escriví poesia romàntica i tragèdia neoclàssica Laodamia , 1812 i romàntica Francesca da Rimini , 1814 traducció catalana d’Alfons Maseras, 1909 Eufemio di Messina , 1834 etc A Lió entrà en contacte amb una ideologia revolucionària i racionalista Preceptor a casa del comte Porro di Lambertenghi, a Milà, conegué diversos fautors del Romanticisme Aquestes orientacions renovadores, políticament i literàriament, el portaren a lluitar contra els austríacs, dominadors de la Llombardia, des de les pàgines del Conciliatore 1818-19 i al costat dels carbonaris Condemnat a mort, li fou…
Josep Puig i Pujades
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República com a president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà i cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S’exilià el 1939 Collaborà a Joventut , Illustració Llevantina , L’Autonomista i l’ Empordà Federal Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La planeta d’en…
,
Dominique de Courcelles

Dominique de Courcelles
Literatura catalana
Literatura francesa
Historiadora de la literatura catalana i catalanòfila francesa.
Llicenciada per l’École Nationale des Chartes 1980, en 1983-86 fou membre de l’École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques Casa de Velázquez, Madrid i residí a Barcelona i Vic El 1988 obtingué el doctorat en lletres i ciències humanes per la Sorbona amb la tesi L’écriture dans la pensée de la mort en Catalogne les joies goigs des saints, de la Vierge et du Christ de la fin du moyen âge au XVIIIe siècle 1714 És professora i directora de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique École Normale Supérieure de Lió i École Nationale des Chartes de París Titulada…
Disputa de l’ase
Literatura catalana
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del segle X.
Desenvolupament enciclopèdic Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic especialment contra franciscans i dominicans i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals , no es conserva, i tampoc els de…
Camil Geis i Parragueras
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Cursà filologia romànica a la universitat de Lió Ordenat de sacerdot el 1925, el 1929 s’installà a Sabadell, on fou organista i mestre de capella, a més de professor de religió i moral Autor d’articles collaborà a “La Paraula Cristiana” i a La Veu de Catalunya , assaigs, sermons, proses literàries, nadales i música religiosa, destacà sobretot com a poeta Els seus primers reculls en vers foren Balades i cançons 1931 i Horitzons i rutes 1936 Poetitzà en francès la seva experiència durant la guerra civil a L’enfer sur la terre Avinyó 1939 El recull Rosa mística 1942 fou…
Arbre de Ciència
Literatura catalana
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma durant el bienni 1295-96 per a la divulgació de la seva Art general o Ars magna, que no havia assolit el franc acolliment esperat.
Desenvolupament enciclopèdic Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En…