Resultats de la cerca

Vida i obra Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577 Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546 L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento El…

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966…

Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra 1966 i El temps de Josep…

Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs…

Vida i obra Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, es dedicà professionalment a la pintura La descoberta recent d’un document del 1526 on un « Petrus Grech naturalis regni Xipre », de setze anys, signa un contracte d’aprenentage amb el pintor Pere Terré obre la possibilitat d’identificar-lo amb aquest autor Això contradiria la creença tradicional, basada en l’estudi i l’anàlisi de les seves pintures, d’una formació artística a Itàlia, bé que també és possible que hagués conegut gravats i estampes de procedència italiana, els quals haurien influït les seves composicions Com a Pere Serafí és…

Vida i obra Els seus inicis poètics estigueren fortament influïts pel tractament de la natura propi de la poesia de Joan Maragall i recull l’experiència de la vida muntanyenca Escriví èglogues, idillis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista El seu primer llibre, Joventut 1900, planteja una identificació dels sentiments humans amb la natura i obre unes línies poètiques que es mantindran al llarg de tota la seva obra Així, ja conté uns poemes sobre el Pirineu que tingueren continuïtat en el seu segon recull, Pirinenques 1910 Hi representa la muntanya amb els seus…

Carner, des del seu exili forçós de Brusselles, dugué a terme, a partir del 1949 i durant vuit anys, la revisió exhaustiva i l’agrupament temàtic de poemes seleccionats de la seva producció anterior, que redistribuí amb altres d’inèdits, una part dels quals constitueixen el llibre Absència , publicat per primera vegada en aquest aplec Poesia respon a un pla unitari i precís i està constituït per tretze seccions “Els fruits saborosos”, “Lloc”, “Auques i ventalls”, “Llegendari”, “Ofrena”, “Llunari”, “Arbres”, “Cor quiet”, “Verb”, “Mar”, “Nabí”, “Lluna i llanterna”, “Absència”, l’ordenació de…

Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre  El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera  L’último Abenzerraggio  —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera  Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …