Resultats de la cerca

Professora de literatura catalana a la Universitat de Girona El seu principal centre d’interès ha estat la figura literària de Santiago Rusiñol, sobre el qual ha publicat els llibres Santiago Rusiñol vida, literatura i mite 1997 —un referent ineludible per al tema—, Santiago Rusiñol i el teatre per dins 1999 i Els noms de Rusiñol 1999, a més de múltiples edicions o lacoordinació dels catàlegs Els jardins de l’ànimade Santiago Rusiñol 1999 i Pla, biògraf de Rusiñol 2007 També ha treballat sobre altres temes i autors Rodoreda, la premsa d’exili, els premis literaris, entre d’altres Els seus…

Llicenciada en història moderna i contemporània i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on es doctorà Cursà també estudis de belles arts Professora a l’Escola de Magisteri de Tarragona 1979-92 i posteriorment de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili Entre les seves primeres obres destaca el llibre de narracions Quan la pedra es torna fang a les mans 1981, premi Víctor Català 1980 Posteriorment ha publicat sobretot novella i, amb  Un febrer a la pell 1983, guanyà el premi Sant Joan 1982 Seguiren Vermell de cadmi 1984, El darrer toro 1987, El correu de…

Vida i obra Estudià a Llotja amb A Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona Faianç Català Des de molt jove també collaborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet , bé que també treballà per al Cu-cut L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en illustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus Magraneta i Taronges d’or , texts de Pere Aldavert L’any 1920…

A Qui no té pa moltes se’n pensa 1875 recorre a tipus de la vida picaresca, amb un component clarament paròdic, present també en sainets costumistes com Casament d’en Celdoni i la Margarida 1858, Divorci d’en Celdoni i la Margarida 1859 i El procurador 1864, peça bilingüeen què se satiritza la figura del buròcrata, que en aquest cas resulta ser l’únic personatge castellanoparlant de l’obra El seu teatre se situa, doncs, en la línia del costumisme més o menys crític, característica dels autors que es movien en l’àmbit de Soler i les primeres companyies de teatre…

Formà part de les companyies d’Enric Guitart i Margarida Xirgu Prolífic autor de teatre de consum, es féu conèixer amb Soltera, casada i viuda 1909, i escriví, entre d’altres obres, La festa del carrer 1918, La vida no és nostra 1925, Tres milions busquen hereu 1932, Les indecises 1934, etc És autor també d’una novella, L’ombra de Maria Clara 1924 Signava sempre com a Enric Lluelles

Fill de l’actriu Carlota de Mena  i germà de la també actriu Dolors Delhom  Treballà com a actor en la majoria dels teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament

Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003

Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430 i que adoptà el cognom matern de Subirats La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de…

Paleta d’ofici i analfabet, fou un hàbil improvisador, en català i menys habitualment en castellà, de romanços, colloquis, sermons burlescos i peces teatrals les sarsueles La mistaire , 1857, i Lo barber , 1858, amb música de Francesc Vidal, i diversos monòlegs i entremesos, entre els quals cal esmentar Sainete nou del senyor rector, o sia, Lo casament d’en Celdoni i la Margarida , en prosa, en diverses parts, i Lo jaio de Reus , en dos actes i en vers, clarament deutor de l’obra homònima de Josep Robrenyo Hi feu popular el pseudònim de Queri i els textos foren regularment…