Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Mirall trencat
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda, publicada el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic La novella, ambientada a Barcelona en un temps que va del final del segle s’inicia amb el matrimoni que Teresa Goday —una jove bellesa que despatxava peix en una parada del mercat de la Boqueria— contrau amb Nicolau Rovira, un home vell i ric, gràcies al qual Teresa aconsegueix l’ascensió social, i a qui amaga, però, l’existència d’un fill secret Un cop viuda, Teresa es casa amb Salvador Valldaura —que, al seu torn, guarda el secret del seu amor amb una jove violinista vienesa que se suïcidà— i es configura, a partir d’aquest moment, l’espai de la novella la…
Lambert Escaler i Milà
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Escultura
Teatre
Literatura catalana
Escultor, decorador i comediògraf.
Nebot del dibuixant Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries…
,
Teresa Goday
Literatura catalana
Personatge central i eix de la saga familiar de la novel·la Mirall trencat (1974), de Mercè Rodoreda.
L’evolució social i vital del personatge ho és també de la novella en la mesura en què la joventut de Teresa Goday es correspon amb la situació fundacional de la família Valldaura-Goday, la seva maduresa i decadència coincideix amb el nus tràgic de la trama narrativa i la seva mort es correspon a l’aniquilació total la destrucció de la família i de la torre familiar, que sucumbirà a l’enderroc per a construir-hi habitatges moderns, símbol dels nous temps La mort de Teresa, per tant, és el tancament de tot un microcosmos a través del qual, també, contemplem l’evolució d’una Barcelona en…
Miquel López i Crespí
Literatura catalana
Política
Narrador i polític.
Vida i obra Resident durant molts anys a Palma, ha collaborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca i Última hora Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha collaborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca , Última Hora , Diari de Balears i Mallorca Socialista Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres Ha conreat el teatre Ara, a qui toca premi Carlos Arniches 1972, …
,
Cecília A. Màntua
Literatura catalana
Escriptora.
El seu nom real era Cecília Alonso i Bozzo Filla de Gastó Alonso i Manaut Gastó A Màntua , el seu teatre, sentimental, costumista o vuitcentista, tingué un gran èxit de públic, sobretot Ha passat una oreneta 1936, La Pepa maca 1954, editada el 1959, Princesa de Barcelona 1959, Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un mirall 1966 També escriví novelles en castellà Des del 1950 féu guions per a Ràdio Barcelona sobre temes musicals, literaris i d’altres
Carles Altadill
Literatura catalana
Teatre
Comediògraf i poeta.
Formà part de la bohèmia romàntica barcelonina i no es preocupà de donar continuïtat a la seva obra literària Collaborà esporàdicament en Un tros de paper , i Valentí Almirall li finançà una revista que tingué curta vida El gandul Com a comediògraf escriví dues peces de crítica de costums Un mirall per les pubilles 1870 i Lo gandul 1872 En aquesta darrera plantejà un diluït enfrontament entre amo i obrer, i hom troba en el seu protagonista el reflex de l’autor Com a poeta i prosista satíric publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872
Josep Enric Gonga i Colomina
Literatura catalana
Novel·lista i actor.
Vida i obra Membre del grup Pluja Teatre, ha fet collaboracions periodístiques i és autor de narracions curtes i novelles, entre les quals destaquen El somni del mirall 1986, premi de novella Ciutat de Palma 1985 i Trinquet trincat 1999, premi de narrativa eròtica La Vall d’Albaida 1998 També ha escrit assaigs com La ciutat i els costums una aproximació a la vida quotidiana de la Gandia del XIX 2000 i Les Festes de la Safor 2001 Bibliografia Diversos autors 2006 Premis de la Crítica de l’AELC 2006 Barcelona, AELC
Francesc Manunta i Baldino
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Cofundador de l’Ateneu Alguerès, dirigí un seminari de missions al Brasil, on residí del 1965 al 1983 Fou autor, en collaboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès 1964 En poesia publicà Les veus 1970, Aigües vives 1976, Llavors de llum 1981, Miques de mirall 1988 i Transparències 1990 Sobre l’Alguer, publicà rondalles al llibre Rondalles alguereses de P Scanu, 1985 i l’antologia Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana 1988-91, 3 vol, referida al període comprès entre el s XIV i el XIX El 1988 rebé la Creu de Sant Jordi
Carles Altadill i Teixidó
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, collaborà esporàdicament a “Un Tros de Paper” i dirigí “L’Embustero” 1867, una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles 1871 i el 1872 publicà Lo gandul , en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer Publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872, de proses i versos satírics i humorístics
Pere Bell
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Concorregué al certamen poètic valencià del 1474 en llaors de la Verge Maria amb la poesia que comença Clara virtut, mirall de sancta vida , formada per cinc estrofes, una tornada i una endreça L’autor es dirigeix a la Mare de Déu amb les tradicionals lloances “port singular”, “lum de la nit”, “consel en la tempesta”, entre d’altres, i li demana protecció La presència d’algunes formes arcaiques, com ara Déus i aur , fan pensar en l’existència d’una versió anterior, que Pere Bell degué aprofitar per a concórrer a l’esmentat certamen Bibliografia Ferrando Francés, A…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina