Resultats de la cerca

Estudià història a la Universitat de Barcelona i peritatge a l’Escola Industrial de Vilanova Participà en el modernisme publicant a “Joventut” i El Poble Català , que premià amb un accèssit la seva única novella Eros-Christ 1908, relat de vaga inspiració decadentista que narra l’itinerari i les temptacions d’un intellectual traslladat de París al Pirineu aragonès El 1906 havia participat al Congrés de la Llengua Catalana Passat el modernisme, es dedicà al taller d’impressió familiar i a l’erudició històrica amb llibres com Introducción al estudio del arte del…

Formà part del grup de joves que, a l’entorn de Reus i Alcover i sota la influència del modernisme, s’interessaren per la poesia com a model artístic per a la renovació cultural de Catalunya Juntament amb Josep Aladern i després d’una estada a Barcelona, cofundà a Falset la biblioteca “Lo Modernisme Galeria d’autors innovadors” 1891, on publicà el recull Boca d’Infern 1891 També collaborà a “Gent del Llamp” 1893, “La Nova Catalunya”1895, revista per antonomàsia del grup modernista de Reus, i “Revista de la Colla” 1898 També amb Aladern i el grup de Reus participà en les…

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona 1970, fou collaborador de la Gran enciclopèdia catalana 1969-71 i, al mateix temps, assistí a les classes de Joaquim Molas als Estudis Universitaris Catalans, que influïren decisivament en la seva formació El 1970 fou lector de llengua espanyola i de llengua catalana a la Universitat de Durham L’any següent s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a professor de literatura catalana contemporània i, després de doctorar-s’hi 1983, el 1988 esdevingué catedràtic d’aquesta matèria A la mateixa UAB fou director del…

Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de L’Amic de les Arts Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971,  Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del pintor 1976 Pel…

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat…

Vinculat a la generació literària valenciana dels anys trenta i hereu del modernisme, recollí la seva obra lírica en el volum El crit de la lluerna 1955, que demostra el compromís de renovació estètica i temàtica amb el procés de renovació del poble valencià

L’obra, ben dintre de les tensions pròpies del modernisme, és una paràbola del fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la realitat Casellas reflexiona a l’entorn del conflicte nascut de la relació entre l’individu, en aquest cas representat per  mossèn Llàtzer , i l’entorn social i natural, que aquí és el de Montmany El poblet on el protagonista ha anat a parar és presentat com un indret oposat a la civilització i a l’espiritualitat que representa l’Església I on, per tant, tot intent de regenerar aquesta societat és immediatament frustrat Mossèn Llàtzer somnia…

Fill i deixeble de Josep Berga i Boix Fou un dels principals introductors del Modernisme a Olot Membre de l’Institut de les Arts de les Ciències i de les Indústries d’Olot, on exposà sovint, collaborà amb escrits i illustracions a Catalunya artística , La Ilustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa i L’Olotí , del qual fou director Excellí sobretot com a dibuixant hom ha comparat els seus retrats al carbó amb els de R Casas, mentre que la seva producció pictòrica és bastant inferior Conreà també l’escultura, illustrà un gran nombre de llibres i revistes, i destacà també com…

Publicà la seva obra lírica en les revistes “La Veu de la Plana” i “Arte y Letras” entre el 1915 i el 1916 Els poemes, d’ideologia patriòtica, cerquen la renovació estètica del modernisme També escriví narracions fulletonesques i pseudocostumistes que segueixen les tendències estètiques de les revistes valencianes

Vida i obra El 1892 publicà els primers assaigs a L’Avenç i, l’any següent, fou ja el principal animador de la revista Situat entre l’anarquisme intellectual de la fi de segle, influït sobretot per Nietzsche i Ibsen, i les actituds dels ateneus obrers individualista, autor d’articles polèmics, agressius i de llenguatge grandiloqüent, fou un dels capdavanters del modernisme al darrer decenni del segle XIX S’exilià el 1897 i, establert a París, la seva influència minvà, malgrat els escàndols que provocaren les seves conferències a l’Ateneu Barcelonès Des del 1898 collaborà a…