Resultats de la cerca

Guarnicioner d’ofici, fou autor de sainets costumistes Fugint del fang ~ 1875, Els quintos de Patraix 1878, Un francès de Russafa 1876, El que manco corre, vola , Un peixcador d’ocasió 1877 i la d’èxit més celebrat, Perles del cor 1881, escrita en collaboració amb Francesc de P Huertas En castellà va escriure Tres para una 1870 i El maestro de escuela , arranjament d’ El mestre d’escola 1878

Vida i obra Professor mercantil, publicà llibres de geografia, estadística i economia en català, en castellà i àdhuc en francès, i escriví diverses peces de teatre La seva activitat més important, però, fou la de folklorista, que inicià el 1901 com a professor a l’Escola d’Institutrius Fou promotor de la secció de folklore al Centre Excursionista de Catalunya 1904, director de la Biblioteca Folklòrica Catalana des del 1906, i en collaboració amb R Miquel i Planas des del 1909 i membre fundador de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, dirigit a la Universitat de Barcelona per…

Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913

Passà la infantesa entre Sallent i l’antic districte cinquè “el Barri Xinès” de Barcelona Es guanyà la vida amb diferents oficis i el 1974 es llicencià en història Treballà posteriorment com a mestre i des del 1981 com a cap de publicacions de l’Escola de Mestres Rosa Sensat Els anys seixanta, en ocasió d’un concurs literari convocat per l’empresa on treballava, descobrí els seus dots d’escriptor, sobretot en el gènere infantil i juvenil El 1966 publicà El Zoo d’en Pitus , novella guardonada amb el premi Folch i Torres de literatura infantil i juvenil i que assolí un èxit extraordinari, amb…

Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó, vehiculen un…

Inicià la seva trajectòria poètica amb El vent i la casa tancada 1990, premi Rosa Leveroni de Cadaqués, i continuà amb Llibre dels homes 1998 Haikús del camioner 1999 Transgredior 1999, amb fotografies de Vanessa Pey Gitana Roc 2000 Mos de gat 2002  Vents de la terra 2004, i AIOÇ 2004, premi Ciutat de Barcelona 2005 El 2006 obtingué el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb l’obra Missa pagesa Més tard publicà Musot 2009 i La dona que mirava la tele 2010, una extensa narració en vers arran del món de la televisió i la influència que té en la societat contemporània El…

Doctorada en Ciències de la Informació i llicenciada en Filologia Hispànica, fou professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona Visqué temporades llargues fora de Catalunya, a Europa i al continent americà Ha publicat estudis i tractats sobre la seva especialitat Técnicas documentales y fuentes de información 1978, La biblioteca tratado general sobre su organización 1982, Documentación científica y nuevas tecnologías de la información 1987, De la información al saber 1988, La biblioteca electrónica 1990, La documentación y sus tecnologías 1994 En el…

Vida i obra Estudià dret a València  Exercí de periodista Collaborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias , del qual fou nomenat director 1949-58 Amb motiu del seu discurs “Valencia, la gran olvidada”, en ocasió de la proclamació de la fallera major l’any 1958, fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día , d’informació econòmica Fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l’interès per la història i la…

Escrit entre el 1947 i el 1952 a Barcelona, on fou editat aquest any, està format per un conjunt de vint-i-set sonets de talla perfectament clàssica precedits d’un pròleg amarat d’humanitat Després d’acabar les Tannkas del retorn 1943-46 i un cop represes les tasques a l’FBM, Riba traduí de cap i de nou L’Odissea , que publicà el 1948, i el 1955 completà les versions de tota la tragèdia grega, començades el 1919 Molts dels motius d’aquestes obres clàssiques l’odisseica noia dreta a la sorra acollint l’errant i donant-li accés al rei, que li ha de facilitar el retorn a la pàtria, les tràgiques…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia francesa, és doctor en lletres per la Université Paris-Sorbonne Paris IV 1996 En 1989-90 fou lector de llengua i literatura catalanes a la Université Lumière Lyon 2 França, i en 1990-93, a la Université Paris-Sorbonne És professor de literatura catalana a la Universitat de Girona, on ocupa la càtedra Josep Pla Especialitzat en literatura catalana del segle XX, publica estudis i anàlisis en revistes literàries, així com articles de crítica a la premsa diària i en revistes generalistes Avui , La Vanguardia , El Temps De les seves aportacions,…