Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Víctor Oliva
Literatura catalana
Novel·lista.
Estudià història a la Universitat de Barcelona i peritatge a l’Escola Industrial de Vilanova Participà en el modernisme publicant a “Joventut” i El Poble Català , que premià amb un accèssit la seva única novella Eros-Christ 1908, relat de vaga inspiració decadentista que narra l’itinerari i les temptacions d’un intellectual traslladat de París al Pirineu aragonès El 1906 havia participat al Congrés de la Llengua Catalana Passat el modernisme, es dedicà al taller d’impressió familiar i a l’erudició històrica amb llibres com Introducción al estudio del arte del alfabeto en Cataluña 1913 o…
Jaume Oliva
Literatura catalana
Poeta.
Catedràtic de retòrica del Seminari de Vic Compongué diverses crides en vers per a les festes dels sants Llucià i Marcià, patrons de Vic concretament, per a les del 1799, el 1802 i el 1806, i altres poesies en català, de vegades sota el pseudònim de Dr Estrany Es relacionà amb el poeta Marià ↑ Torrent i Vinyes , amb el qual intercanviava composicions La seva producció, generalment de caràcter burlesc, es conserva al ms 308 de la BC i a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic
Joan Oliva i Bridgman

Joan Oliva i Bridgman
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborador de Joventut , El Poble Català , Catalunya , La Vanguardia , Catalunya Artística , L’Atlàntida , etc Poeta modernista, publicà Brometes, corrandes i altres poesies 1899, Prosa vulgar 1899 i Jovenesa , que dedicà a Frederic Rahola Amic de Picasso, alguna de les primeres illustracions publicades per aquest acompanyen poemes seus Escriví els llibrets de les òperes Friné —musicada per Sadurní— i Hespèria —musicada per Joan Lamote de Grignon—, estrenada al Liceu el 1907
Joan Oliva i Bridgman
Literatura catalana
Poeta, assagista i crític literari.
Collaborador de “Joventut”, El Poble Català , Catalunya , La Vanguardia , “Catalunya Artística”, L’Atlàntida , entre d’altres En poesia, de factura modernista i amb influències d’Apelles Mestres, publicà Brometes, corrandes i altres poesies 1899, i Jovenesa 1906, un recull de poemes classicitzants de to vitalista i dionisíac que dedicà a Frederic Rahola Fou amic de Picasso, que illustrà alguns dels seus poemes També escriví llibrets per a òperes, entre els quals sobresurt el d’ Hespèria 1907, musicat per Joan Lamote de Grignon Algunes de les seves crítiques quedaren recollides en el volum…
Àlvar Valls i Oliva
Literatura catalana
Corrector de català, periodista, traductor i activista polític.
Format a la plantilla de professors de català per a adults d’Òmnium Cultural 1967-74, s’inicià aquests anys com a corrector editorial de textos en català, tasca que ha exercit professionalment S’inicià en el periodisme com a redactor del setmanari Tele-estel 1966-70 i fou secretari de redacció de la revista Serra d’Or 1970-76 Activista polític independentista, el 1970 s’afilià al Front Nacional de Catalunya, i en 1976-77 formà part de l’organització armada EPOCA Exèrcit Popular Català Com a membre d’aquesta organització, fou acusat i empresonat cinc mesos arran del segrest i l’assassinat de l…
,
Joan Torres i Oliva
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Prevere, amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma Redactà unes interessants i originals Observacions sobre la Crusca Provençala estampada en Roma aquest present any 1724 ms avui a l’arxiu de la RABLB publicat per A Rafanell, en forma de notes potser per comunicar-les personalment a Bastero Deixà també inèdites biografies en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de D Francisco Bru, fill de Berga Mantingué…
,
Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea
Literatura catalana
Poeta i editor.
Vida i obra Segon comte d’Oliva, baró de Nules 1480-1536, conegut també per Ramon de Riu-sec Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual…
Roc Chabàs i Llorens
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1868, des del 1891 fou canonge de la catedral de València, l’arxiu de la qual ordenà i catalogà Començà la seva obra d’investigador amb una valuosa Historia de Denia 1876 Amb la collaboració esporàdica, entre d’altres, de Fidel Fita, Teodor Llorente i Amadeu Pagès, publicà set volums de la revista “El Archivo” 1886-93, que representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana, en la qual introduí rigor metodològic i curiositat per temes inèdits Publicà estudis d’història jurídica i eclesiàstica i altres d’interès per a la…
Joan Antoni Maians i Siscar
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra Estudià a la Universitat de València, però a quinze anys es traslladà a la cort amb el seu germà Gregori 1733 Es retirà a Oliva amb Gregori el 1739 Membre de l’Acadèmia Valenciana i rector de la Universitat 1775-81, en un mandat conflictiu, optà a diversos beneficis eclesiàstics fins que obtingué una canongia a la seu valenciana 1774 La seva tasca intellectual s’articula en la collaboració amb el germà, a l’obra del qual aportà nombroses dades ambdós feren contribucions a Escritores del reino de Valencia de Vicent Ximeno i a les obres i edicions de…
Gregori Maians i Siscar
Literatura catalana
Humanista il·lustrat.
Vida i obra Pel caràcter austriacista de la seva família hagué d’estudiar llatí i retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles El 1713 tornà a València, i ingressà a la universitat, on estudià dret i filosofia Hi feu estreta amistat amb la intellectualitat valenciana més reformista, al marge de la universitat El 1719 anà a Salamanca, on perfeccionà els estudis jurídics El 1723 guanyà la càtedra de dret de Justinià de la Universitat de València, però l’abandonà el 1733 Llavors passà a Madrid, en ser nomenat bibliotecari reial allà redactà una Carta = Pensamientos literarios adreçada al…