Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia

Militar, collaborà al Diario de Barcelona i al “Correo Literario y Mercantil”, de Madrid, amb les inicials JAS Amb altres socis promogué la Biblioteca de conocimientos humanos i el Diccionario geográfico universal , editats per Bergnes de las Casas, i hi collaborà Publicà unes odes dedicades a l’actor García Luna, al compositor Marià Obiols i a la reina governadora, i edità obres didàctiques, històriques i traduccions, com les Heroidas d’Ovidi 1835

Desenvolupament enciclopèdic És el mite corellà més extens, amb una llargària semblant al↑ Parlament en casa de Berenguer Mercader Corella coneixia la història per la tragèdia senequiana del mateix títol, les Metamorfosis VII, 1-424 d’Ovidi i la Historia destructiones Troiae de Guido delle Colonne Tanmateix, la veu femenina en primera persona és clarament deutora de les Heroides d’Ovidi la XII, principalment i de l’ Elegia di madonna Fiammetta de Giovanni Boccaccio, fet que ofereix unes possibilitats de desenvolupament psicològic del personatge com gairebé no s’…

Vida i obra Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les↑ Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi, obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 2 , p 19-38 Hauf, AG 1993 Pujol, J 1997 Ubieto, A 1950 Vegeu bibliografia

Vida i obra Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486 És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor presideix un…

Era impressor d’ofici S’establí a Tarragona, on treballà per a l’arquebisbe Antoni Agustí Després de la mort d’aquest, retornà a València, on reprengué el seu ofici i exercí com a catedràtic de prosòdia llatina i de grec a la Universitat Traduí Ovidi al castellà, en vers, i compongué poesies castellanes i llatines, aparegudes en un recull intitulat Rimas Tarragona 1586 i dins el cançoner Flor de varios y nuevos romances València 1593, i d’altres per a diverses commemoracions religioses Publicà també un tractat de prosòdia en llatí i una ortografia llatina i castellana

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i P …

Es llicencià en medicina 1956 i exercí com a homeòpata Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949 El seu primer llibre, Soledat de paisatges 1959, amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs Amb El gos 1965, premi Salvat-Papasseit 1965 i La Vida nova 1970, premi Carles Riba 1968 encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica El 1986 guanyà el premi Recull Ribas i Carreras amb Com un bosc…

Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a “Lo Gai Saber”, La Renaixença , La Illustració Catalana i “Revista Literària”, entre altres publicacions Es relacionà amb els felibres i fou secretari 1871 i mantenidor 1872 dels Jocs…

L’any 1997 publicà una primera plaquette poètica i el 2006 el llibre Amurada , en què essencialitza la veu poètica amb el diàleg i la recerca d’un tu amorós i el misteri de l’altre Ha traduït, entre d’altres, la poesia de João Cabral de Melo i teatre de Marivaux, d’Anouilh i Quenau També ha desenvolupat un ampli treball en el camp de la gestió dramàtica —Teatre Lliure—, la direcció —Bernard-Marie Koltès i David Mamet— i la dramatúrgia —Joan Fuster Collaborà amb Ovidi Montllor i ara amb músics com Toti Soler, Joan Alavedra i Mario Mas Ha posat veu a la poesia, entre d’altres, de…