Resultats de la cerca

Germà de Miquel Roger i Crosa Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa 1892 El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal Donà nombroses conferències Collaborà a La Renaixença i a La Ilustració Catalana Publicà Els tipus socials de la producció surotapera 1911-12 i Gènesi de la monarquia catalana 1914 altres escrits seus foren recollits a Lectura Popular

Es llicencià en dret, carrera que no exercí, a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar Lo sometent de Girona 1895 i La farola 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu campanya al…

Es doctorà en medicina a la Universitat de València el 1582, participà diverses vegades al consell de la ciutat i fou tres vegades jutge d’apellacions Escrigué catorze poesies en castellà per a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Lucero També participà en els certàmens valencians del 1592 organitzats per Bernat Català de Valeriola, del 1600 dedicat a sant Vicent, i del 1606 en honor de la beatificació de Lluís Bertran, amb set composicions de circumstàncies en castellà

Vida i obra Participà almenys en tres certàmens poètics al del 1474 en “llaors de la Verge Maria” presentà una composició en rims estramps de clara influència corelliana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva L’any 1487 guanyà el robí que Ferran Dies atorgà a qui millor tractés de la Immaculada Concepció Aquesta obra premiada fou inclosa en un opuscle publicat a València l’any 1488 i es caracteritza pel seu estil cultista i llatinitzant El darrer certamen en el qual participà fou el celebrat el 1488 en “llaors de sant Cristòfol”, amb l’obra Hon Déu està localment se…

Cavaller, oncle d’Honorat Joan i Escrivà Participà en la defensa del Rosselló contra el rei de França des del 1503 i actuà com a representant del braç militar durant la guerra de les Germanies 1519-23 Participà en un certamen poètic València 1486 i fou jutge de les justes en honor de Carles V València 1528 És autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535 del↑ Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930, crònica dels principals esdeveniments de la vida social valenciana, amb una relació del…

Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jau­me el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys…

Fill de Josep Maria de Garganta Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, a “Revista d’Olot”, “El Matí”, “La Publicitat“ i Revista de Catalunya , amb articles sobre temàtica literària, artística, política i cultural fundà ,La Gaseta d’Olot” 1930 i “La Ciutat d’Olot” 1932 i participà en la creació de l’Escola Superior de Paisatge d’Olot 1934, on impartí classes d’estètica 1937 Militant d’Acció Catalana 1930-39 i alcalde d’Olot 1931-32, el 1939 s’exilià a Colòmbia Fou professor d’història de l’art i de la cultura a la…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…

Fou professor de lleis a la Universitat de Barcelona Publicà diverses poesies, en català i en castellà, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses A més, escriví un Diari sobre els fets històrics i les tensions polítiques a Barcelona des del 1700 fins al 1705 Amb el pseudònim Ermità de Sant Pau participà en el certamen de sant Oleguer Barcelona 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes La seva producció es conserva en el manuscrit Desperdicios del Parnaso ms 1233 de la BC, amb una introducció en castellà, però amb una dotzena de…

Segon marquès de Castellnou i de Ponts, i senyor de les baronies de Paranxet i Prades Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II, per a qui escriví algunes obres teatrals cortesanes, com Dido y Eneas Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Després de la mort de la seva dona, Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, s’ordenà de sacerdot i es dedicà a la dramatúrgia És autor de diverses comèdies, cinc de les quals restaren inèdites, mentre que algunes foren editades i representades, com ara…