Resultats de la cerca

Fou frare trinitari i catedràtic de teologia a la Universitat de Lleida Partidari felipista durant els aixecaments del 1640, fou desterrat el 1642 a França, però aconseguí passar a Tarragona Escriví diversos fullets profelipistes, com Lágrimas del Jeremías catalán Tarragona 1644 o Apologia in orationem reuerendissimi episcopi La Marca Tarragona 1644 i fomentà accions conspiratives contra el govern profrancès de Catalunya

Tècnic publicitari, cofundador del grup Estudi 1939, collaborà a “Poesia” i “Ariel” Publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 i fou premiat als Jocs Florals de Perpinyà 1950 i Tolosa 1952 Escrigué també les novelles Diari del captaire 1955, en què donà una visió personal de París, i la psicològica La columna trencada 1958 S’allunyà un temps de l’activitat literària, però hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tot temps 1983

Doctora en filologia catalana i professora a la UAB Ha participat en diverses edicions crítiques, com ara Epistolari de Josep Carner 1998, Ronda de mort a Sinera Les veus del carrer D’una vella i encerclada terra 2000, de S Espriu, Fulls de dietari Una antologia 2004, de C Soldevila, La literatura catalana, en una perspectiva europea amb M Gustà, 2007, i J Brossa, El dia del profeta 2008 Cronista i crítica de teatre a “L’Avenç”, s’ha especialitzat en aquest gènere Si de nou voleu passar I Simposi Internacional Salvador Espriu 2005, El teatre de Josep M Benet i Jornet L’habitació…

El seu primer llibre va ser La set de l’aigua 1991, premi Miquel Martí i Pol 1990 Més tard publicà amb regularitat els reculls Riu d’arena 1992, El temps fumeja 1993, i la trilogia formada per Escrits en blanc 1995 premi Miquel de Palol 1994, Interlínia 1999 i Deleàtur 2002, i posteriorment Immunitats 2005 A causa de la seva incorporació tardana al món de la poesia, la seva obra ha assolit la maduresa literària des del principi La seva poesia, d’una alta concentració lírica i economia expressiva, i d’una arquitectura estructural molt exacta, es proposa d’intensificar l’experiència vital…

Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d' Atrevimiento , i hi llegí set poesies Fou, molt probablement, el Joan Martí autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache , publicada el 1602, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí hi reproduí la descripció de les festes nupcials de Felip III a València el 1599, publicades pel funcionari pontifici JB Confaloniero, i hi aportà algunes consideracions sobre l’art dramàtic a…

Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1866 Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari 1879 i director 1911 de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra…

Fou redactor de L’Autonomista de Girona i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i collaborà també a La Humanitat , La Campana de Gràcia i altres publicacions de la premsa republicana L’any 1936 fou nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins que s’incorporà a l’exèrcit republicà Fou un dels fundadors de la revista Nuevos Horizontes , publicada al front Exiliat el 1939, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic, on participà activament en la promoció i difusió de les…

Resident a Barcelona des del 1984, després d’haver après català de manera autodidàctica ha fet treballs diversos, entre d’altres professor d’anglès El 1990 començà a publicar en català Collaborador a la premsa Avui , The Times , El Temps , Matador , The Metropolitan , El País , El Periódico de Catalunya , Time Out Barcelona Guide , The Times Literary Supplement , Catalonia Today , etc, a la ràdio i a la televisió coguionista i presentador de la sèrie Passatgers de Televisió de Catalunya, 2005-06, ha publicat les novelles Fora de lloc 1996,  Privilegiat 2001, SNUG 2014, en anglès i De fora…

De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’autors de…

Desenvolupament enciclopèdic De gran difusió al llarg de tot el s XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑ Tirant lo Blanc o el↑ Curial e Güelfa , hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català El text conservat més antic és en llengua francesa 1432 i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s XVI En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França Conscient que les diferències socials…