Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Miquel de Giginta i d’Oms
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Fou canonge i vicari general d’Elna Publicà diversos tractats de teologia moral, on feu propostes concretes d’assistència social als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari —influït pel De subuentione pauperum de Vives—, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa 1584 i Atalaya de caridad Saragossa 1587 Adreçats a altes personalitats de Castella i de Portugal, els escriví en castellà
Antoni Carner i Borràs
Literatura catalana
Assagista.
Publicà biografies d’artistes i personalitats igualadins Gaspar Camps, 1953 Pere Valls, 1955 el general Vives i Vich i treballs històrics, com Història i llegenda de les batalles del Bruc 1968 Altres publicacions seves són La verdad sobre la vida y la tragedia de Verdaguer 1971 i l’obra pòstuma Història de la prostitució, la bruixeria i els mals costums a Igualada 1980 Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i cronista oficial d’Igualada des del 1952
Josep Franquet i Serra
Literatura catalana
Poeta.
Redactor de la revista “La Vetllada” i collaborador de la “Revista de Gerona” i de “L’Orfeonista”, estigué vinculat als postulats del regionalisme i va ser un destacat membre de l’Associació Literària de Girona Escriví alguns poemes lírics, composicions històriques i goigs de factura tradicionalista i conservadora, d’escàs valor, amb els quals concorria a molts certàmens i celebracions floralesques El 1904 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de València Fruit de la relació que va mantenir amb personalitats de l’època, s’han conservat quinze cartes que li va adreçar Jacint…
Nicolau de Pacs
Literatura catalana
Escriptor.
Ciutadà de Mallorca El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l’infant Joan El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III Fou sobrecoc i algutzir de Joan II fins a la mort d’aquest 1396, que es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal Adreçà als seus fills una Doctrina moral , florilegi de màximes de diversos autors sovint clàssics, i també catalans, com Guillem de Cervera, Eiximenis, Antoni Canals o Arnau de Vilanova, comentades en un estil planer i amb simplicitat El 1419 el rei Alfons es dirigí a ell, entre altres personalitats, per a l’…
Nicolau de Pacs
Literatura catalana
Escriptor.
Ciutadà de Mallorca El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l’infant Joan El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III Fou sobrecoc i algutzir de Joan II fins a la mort d’aquest 1396, en què es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal Adreçà als seus fills una Doctrina moral , florilegi de màximes de diversos autors sovint clàssics, i també catalans, com Guillem de Cervera, Eiximenis, Antoni Canals o Arnau de Vilanova, comentades en un estil planer i amb simplicitat El 1419 el rei Alfons es dirigí a ell, entre altres personalitats…
Jaume Queralt Prats
Literatura catalana
Periodista i escriptor, també conegut com a Met Barran o Jacques Queralt.
Fill de refugiats catalans, passà tota la infantesa a Perpinyà, on treballà i visqué Professor de sociologia de l’art a l’Escola de les Belles Arts de Perpinyà, collaborà al diari L’Indépendant i publicà una biografia de Jordi Barre 1985 És coautor del llibre Vous avez la mémoire courte 1981 També cal destacar un recull poètic, Sense recança de l’escalp 1987 i una sèrie de fascicles Atac del virus 1991, Ramellet vivesià 1992, Sasha Stone el fotògraf sense rostre 1992, Paisatge interior d’un tictic saltamarges 1994, La Guiguita 1995, La llet no m’emborratxa 2001 i L’extraordinari 2005 Fou…
Rafael Nadal i Farreras
© Agustí Carbonell / Edicions 62
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor, que signa Rafel Nadal.
Germà de Joaquim Nadal i Farreras i Josep Maria Nadal i Farreras , s’inicià professionalment a la dècada dels setanta com a corresponsal a París per a Catalunya/Express i per a la revista Prisma Económico Internacional Posteriorment ha treballat en els principals diaris catalans, en els quals ha ocupat càrrecs diversos entre d’altres, l’any 1980 fou redactor en cap de Punt Diari , i més endavant formà part de les redaccions d’ El Periódico de Catalunya , d’ El País i del Diari de Barcelona , del qual fou subdirector Del maig del 2006 al febrer del 2010 fou director d’ El Periódico de…
Francesc Hernàndez i Sanz
Literatura catalana
Erudit i editor.
Vida i obra Personalitat destacada de la cultura menorquina dels primers decennis del s XX, abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca A través de la “Revista de Menorca”, de què fou director des del 1898 fins a la guerra civil i que convertí en òrgan de l’Ateneu de Maó el 1906, interpretà amb rigor documents i textos cabdals per a la història teatral menorquina estudià l’activitat teatral de la burgesia maonesa al llarg del s XIX i edità la Presa de Menorca 1930, la peça dramàtica més antiga de l’illa, i la Història de la invenció de Nostra Senyora del Toro 1931,…
Felip Mateu i Llopis
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1927 El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona Membre d’Acció Cultural Valenciana, collaborà al butlletí del grup “Acció Valenciana”, i publicà l’assaig El País Valencià 1933, on repassa la història i la geografia valencianes des d’un punt de vista nacionalista El 1931 passà a treballar a la secció numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid El 1937 fou director…
Vicent Mariner d’Alagó
Literatura catalana
Humanista i poeta.
Vida i obra Estudià a València, i fou bibliotecari d’El Escorial La seva obra en llatí i grec, pràcticament inèdita, consta de trenta-quatre volums Una petita part fou publicada a Tournon amb el títol Opera omnia poetica et oratoria 1633, que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats, una elegant versió llatina en dístics elegíacs de la poesia d’Ausiàs Marc Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apolloni de Rodes i Teòcrit entre d’altres, i del grec al castellà quasi tota l’obra d’…