Resultats de la cerca

D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria Estudis polítics i sociològics 1907 Collaborà a La Veu de Catalunya i Joventut Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb l’objectiu de definir les classes barcelonines acomodades En aquest sentit, publicà les novelles Redempció 1905, on proposa la salvació per la…

Publicà Documents polítics i morals que deu practicar lo cristià , llibre de màximes en vers, de caràcter popular, que tingué nombroses edicions durant els segles XVIII i XIX a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic, Manresa i Olot La primera edició sembla ser la barcelonina del 1760

Jesuïta, escriví tractats polítics Dictámenes , 1642 Causa y remedio de los males públicos , 1642 Corona virtuosa y virtud coronada , 1643 i obres ascètiques Vida divina y camino real , 1633 De la diferencia entre lo temporal y lo eterno , 1640 És conegut especialment per la seva traducció del Kempis al castellà

Ha editat les obres completes de JV ↑ Foix 1984 i altres obres relacionades amb aquest autor, com ara Articles i assaigs polítics 1985, L’obra en vers de JV Foix 1991 i JV Foix cinc rutes literàries 1993 Ha traduït obres literàries, filosòfiques i d’assaig literari d’autors comF Nietzsche, W Benjamin, G Bassani, M Heidegger, F Hölderlin, H Marcuse i Novalis

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava amb el…

Doctor en filosofia i lletres 1896, fou professor i rector 1898 de la Universitat d’Oñati Integrat dins el moviment catòlic social, collaborà a “La Hormiga de Oro” i a “El Correo Catalán” Publicà nombroses novelles La tórtola herida , 1892 Oro oculto, 1896 i estudis històrics i polítics, com La cuestión de Marruecos y el conflicto de Melilla 1893, Las provincias de España 1903 i La Revolución de Julio en Barcelona 1909

Estudià dret a Cervera, Osca i Saragossa Arrauxat i radical, fou membre de la Milícia Nacional i intervingué en les bullangues de Barcelona Publicà articles i opuscles polítics, collaborà amb articles de costums a El Constitucional 1842, El Imparcial 1842 i “El Corresponsal” de Madrid 1843, que recollí a Enciclopedia de tipos vulgares y costumbres de Barcelona 1844 Traduí la Historia de Carlos XII, rey de Suecia 1844 de Voltaire i collaborà al “Diario de Villanueva” 1852-57

Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix  1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta  i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics Rondalles Noves  1912, Foc i Flama  1912 i Pensat i Fet i dirigí el setmanari El Poble Valencià  1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

Fou regidor de València en 1820-21 Publicà en plecs solts tres colloquis didacticopolítics sobre la resistència antinapoleònica 1809-13, protagonitzats pel graciós Saro Perrengue i el doctor Cudol, advocat, que l’instrueix Més tard publicà una Colecció de vàries conversacions alusives al nou sistema constitucional 1820, a favor del règim constitucional, diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals L’obra és encapçalada per un pròleg en defensa de l’"idioma valencià" i del seu ús literari Gaudí de gran anomenada i, a la mort de l’autor, els…