Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El llibre és encapçalat per un pròleg, on ja s’adverteix la voluntat de l’autor de contrarestar les acusacions d’immoralitat que la crítica li havia etzibat a propòsit de les seves darreres obres publicades Pla, amb un to marcadament irònic, hi presenta la novella com un seguit d’escenes de la vida humana Així, al llarg dels dotze capítols en què s’ordena el material narratiu, va apareixent un retaule de personatges de tot tipus —escindits tots ells entre el que són i el que voldrien ser— amb els quals el jo-narrador, que comparteix certs trets de la personalitat…

Desenvolupament enciclopèdic És una obra psicològica i ciutadana centrada en un personatge femení que li dona títol i n’és el punt de vista dominant La protagonista es troba arrelada en un temps i un país que l’autora coneix molt bé L’eix temàtic gira entorn de les relacions amoroses d’ Aloma , que són un fracàs, i que contraposen de manera simbòlica dues edats la infantesa, lligada al somni i a la felicitat, i l’edat adulta, que es relaciona amb la realitat i el desencís Aloma és una adolescent, poc preparada per a enfrontar-se a la vida, que viu en una torreta de Sant Gervasi…

A més d’un llibre de rimes i de diverses relacions històriques sobre el marquès de Pescara, és autor d’una biografia d’Ausiàs Marc que precedeix la traducció al castellà d’aquest poeta per Jorge de Montemõr, publicada a Madrid el 1579

S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner

Fill de l’escriptor Jordi Sarsanedas i Vives , es llicencià en ciències polítiques a la Universitat d’Oxford Ha collaborat a Serra d’Or , a Set Dies i l’ Avui El 1978 fou nomenat cap del Servei d’Informació i Promoció de la Joventut del Departament d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional de Catalunya Posteriorment treballà a Difusora International, empresa vinculada a l’editorial Seix Barral L’any 1983 s’incorporà a les Emissores de la Generalitat, d’on fou cap de programes especials i director de relacions internacionals, i dirigí el projecte i la posada en marxa…

Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals…

Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i fou professor a la universitat És autor de diverses relacions de festes i justes poètiques celebrades a València amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon 1606 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 És també autor de sermons, obres hagiogràfiques i de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès, tot en castellà

Signa les seves obres amb el nom Francesc Pereira El 1993 obtingué el premi Ignasi Iglésias pel monòleg Biografia 1994 Ha publicat diverses peces que giren entorn de la incomunicació, les relacions de parella i el sexe Ficus 1990, premi Adrià Gual 1989, “ Silencis ” dins Monòlegs a tres bandes , 1993, Patates 1994 i “ Primavera ” dins Homes , 1997 Entre els seus textos inèdits, es coneixen Infimitats estr 1991, 21 històries d’amor estr 1995, i Trinitat 1998 Ha escrit també novella, poesia i guions radiofònics

Imparteix la docència a la Universitat de Girona Els seus estudis se centren en la cultura de la cort durant els regnats dels Trastàmara, amb especial atenció ales relacions que s’estableixen entre Itàlia i els diferents regnes hispànics Entre les seves publicacions destaca l’edició de l’ Obra completa de Romeu Llull 1996, la versió modernitzada del Curial e Güelfa 2002, i diversos treballs sobre Bernat Metge, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Francesc Alegre, Ausiàs Marc i la poesia i la novella de cavalleries i la cort

Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i exercí el magisteri a la universitat És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets 1607, i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 és també autor d’una biografia de sant Ambròs de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà