Resultats de la cerca

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó,…

Desenvolupament enciclopèdic Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una dictadura, la…

Obra que assenyala l’inici d’un nou cicle narratiu Escrita amb tècniques diverses —cartes, diàlegs, cròniques, assajos, etc—, sense renunciar a la intriga, es resol en tretze capítols i un epíleg Focalitza la situació dels milers de presoners de l’exèrcit de Napoleó que, en finalitzar la guerra de la Independència, van ser confinats, primer a Cadis i finalment a l’illa de Cabrera sense cap mena de condició Però, sobretot, és una indagació sobre la força de l’individu en situacions límit, tant pel que fa a la capacitat de domini, com a la resistència davant l’adversitat El tema es…

Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el 1949, …

L’obra Constitueix un cant triomfal a la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX Format per quaranta-sis quartetes de versos alexandrins, de rimes encadenades, planes els parells i agudes els senars, és el fruit d’un laboriós procés de redacció iniciat entre el 1874 i el 1875 i reprès el 1883, any en què l’autor l’amplià i esmenà tres vegades, les dues darreres poc abans de la seva publicació Les tres primeres estrofes presenten la ciutat protegida per la muntanya de Montjuïc, identificada amb Alcides Hèrcules, el mític fundador de Bàrcino segons una llegenda…

Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…

Fill d’ Antoni Riba i Garcia  Llicenciat en dret i lletres, es doctorà en lletres el 1938 amb una tesi sobre la  Nausica de Joan Maragall El 1911 guanyà una flor natural als Jocs Florals de Girona i l’any següent, en uns altres jocs florals, conegué la poeta Clementina Arderiu , amb qui es casà el 1916 Aquest mateix any fou nomenat professor de l’Escola de Bibliotecàries, càrrec que ocupà fins el 1939, amb interrupcions degudes a la Dictadura 1923-30 i al Bienni Negre 1934-36 Fou un autèntic professional de les lletres, en un intent de realitzar la figura del poeta professor, que començava a…

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…

Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…