Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
La fi del comte d’Urgell
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins el 1466.
Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…
, ,
Francesc Beneito
Literatura catalana
Cronista.
Justícia criminal de València i generós, participà en la sufocació de la revolta dels moriscos a la serra d’Espadà 1526 Deixà inèdita una relació dels fets esdevinguts a València durant les Germanies Memorias , que sembla perduda Onofre Esquerdo en feu un extracte i és citada pels historiadors G ↑ Escolano i F ↑ Diago
Albert de Tormé i Liori
Historiografia
Literatura catalana
Cronista.
Noble, fill de pares catalans i net de castellans Escriví Misceláneos históricos y políticos sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , publicats parcialment el 1889 És una relació de la guerra dels Segadors vista amb poca simpatia envers els catalans bé que inicialment participà en la revolta i que dedicà a Felip IV de Castella La prosa és contundent i sentenciosa i molt enfarfegada, però aporta alguna informació útil
,
Joan Baptista Sanç
Literatura catalana
Escriptor.
Presencià a Vic els avalots i conflictes que precediren la guerra dels Segadors i els inicis d’aquesta Indignat per la covardia i la irresponsabilitat dels seus convilatans, el 1641 publicà una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït en la ciutat de Vic des del 1634 fins al 1641 , que inclou també una vívida descripció de l’esclat de la revolta del 1640
Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià filologia francesa, filologia castellana i català Professor de català al liceu Clos-Banet a Perpinyà, formà part del collectiu literari Emili Xatard, que ha publicat els relats aplegats a Perpinyhard 1995 Collaborador del diari El Punt i de la revista El Temps , entre altres mitjans de comunicació, és autor de novelles situades en el context de diversos episodis històrics de la França del segle XX revolta del 1907, Primera i Segona Guerra Mundial, guerres d’Indoxina i d’Algèria, etc, en les quals apareixen de manera recurrent la identitat catalana, així com els propis…
,
Joan Baptista Sanç
Literatura catalana
Memorialista.
Advocat, presencià a Vic els avalots que precediren la guerra dels Segadors i també en presencià l’inici Indignat per l’actitud dels seus convilatans, el 1641 escriví una Relació breu dels successos que han succeït en la ciutat de Vic des de l’any 1634 fins al de 1641 publicada a La Veu del Montserrat , XXV, 1902 Descriu vívidament l’esclat de la revolta del 1640 i insisteix reiteradament en la veracitat del seu relat
Guillem Ramon Català de Valeriola
Literatura catalana
Cronista.
Membre de l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat en cap de València en 1522-23 Escriví una Breu relació de la Germania de València , la més extensa de les cròniques contemporànies als fets, que fou utilitzada per cronistes valencians posteriors S’ha conservat en tres manuscrits i ha estat editada diverses vegades al s XX Escrita en un estil viu i directe, incorpora detalls personals i és especialment important pel relat minuciós dels primers moments de la revolta i la seva difusió
Xavier Gual i Vadillo
Literatura catalana
Novel·lista.
Ha publicat la novella d’aventures Els tripulants 2001, que té com a protagonistes dos pirates perduts en el mar La seva narrativa és, però, una crítica de la contemporaneïtat, com mostra el primer llibre de narracions, Delirium tremens 2001, premi Mercè Rodoreda 2000, divuit narracions on predomina el monòleg i on es descriuen diverses formes i situacions de la vida actual Tema que reprèn i accentua a Ketchup 2006, crònica d’un jove desarrelat de l’extraradi barceloní, abocat a la integració o a la revolta Amb la novella Estem en contra 2007, guanyà el premi Pere Quart d’humor i…
Roc Olzinelles i de Miquel
Literatura catalana
Erudit.
En 1800-03, estudià al monestir de Sant Pau del Camp, d’on fou professor Fou després monjo del monestir de Ripoll i arxiver Ordenà l’arxiu, n’extragué nombrosos apunts històrics, que deixà inèdits conservats en part a l’arxiu de la mesa episcopal de Vic i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i sostingué correspondència, a propòsit de l’arxiu i dels seus treballs, amb Pròsper de ↑ Bofarull , que orientà en les seves recerques històriques, amb Jaume ↑ Ripoll , amb el pare La Canal, continuador de l’ España sagrada del pare Flórez, i amb Jaume Villanueva La revolta del 1835 el feu fugir…
Josep Gòrriz i Verdú
Literatura catalana
Narrador.
El 1990 guanyà el premi Ciutat d’Olot amb Incendi a l’Arxiu Històric 1990 i el Ferran Canyameres amb Diana caçadora 1991 Ha escrit diverses novelles adreçades al públic juvenil, com ara A la recerca dels assassins 1986, L’escalador estimbat 1986, Cop de destral 1988 i Avinguda Gibraltar 1989 Ha publicat també nombrosos llibres de narrativa infantil i juvenil El virus de la revolta 1990, El camí de l’aigua 1994, El pescador pescat 1996, La colla del mar 2000, Pinyons de maduixa 2003, Les set cases del Buti 2006 i el recull de narracions Calidoscopi 1986 Fou fundador i director de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina