Resultats de la cerca

Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari “Las Provincias” Publicà diversos llibres d’assaig en castellà El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis 1907 reflecteix el seu conservadorisme literari romàntic Escriví en català alguns poemes de caire romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista

Estrenà el drama La creu trencada publicat el 1884, de to romàntic És autor del llibret d’òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals Fou crític musical de La Crónica de Cataluña

Publicà a La Renaixença , entre el 1881 i el 1886, narracions de caràcter romàntic i altres d’ambient i assumpte burgesos, representatives del decantament cap al realisme de la narrativa catalana, com ara Cartes confidencials Esbós d’una novella i Doloretes Costums de Barcelona De fet, aquestes proses semblen respondre a l’estímul directe de les de Narcís ↑ Oller , màxim exponent del realisme català

Escriptor romàntic d’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro Com a periodista collaborà a El Liceo Valenciano , El Fénix  i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer

Fill de Josep Antoni de Cabanyes i pare del pintor Alexandre de Cabanyes La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l’època Estrenà l’obra teatral La vuelta de Don Pancario 1857 i publicà Fábulas políticas 1868, La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubells 1872 i Al Déu de les Armades 1875 Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Molière , i collaborà a La Renaixença

Mestre d’obres de professió, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà, entre altres publicacions, a La Gramalla , Lo Gai Saber , Revista Literària  i La Renaixença , en la qual fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franc Guanyà premis en diversos certàmens literaris, i destacadament als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1873 i 1898, dels quals fou mantenidor el 1889 i el 1909 La seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a Lectura Popular  1915

Es llicencià en filosofia i lletres 1885 a la Universitat de Barcelona, on feu també estudis de dret 1880-86 Creà la revista “La Gaviota” 1882, a Arenys de Mar, i fou redactor de L’Avenç , en què publicà ressenyes, poemes i articles sobre temes diversos, entre els quals un sobre el teatre de l’arenyenc Josep M Arnau Fou premiat als Jocs Florals d’Arenys de Mar 1888 i deixà inèdits o dispersos poemes, esbossos de novella i estudis històrics, sociològics, arqueològics i folklòrics Ramon D Perés destacà que la seva obra i el seu ideari literaris, truncats per la mort prematura, evolucionaren de…

Enquadernador pertanyent a la nissaga d’impressors Fàbregues, visqué el fet teatral com a autor, actor del repertori romàntic i de les seves pròpies obres i director Com a promotor del teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864, adreçà als seus membres el breu text teòric Reseña del arte cómico y dramático 1866 Autor de la peça còmica en un acte La ciega avaricia , és un referent menorquí ben popular dins la línia del teatre costumista dialectal amb el manuscrit Entremès de ses flassades i dues obres impreses, signades amb el seu fill Joan Fàbregues i Sintes, destacat dramaturg en…

És una de les primeres manifestacions del drama romàntic en llengua catalana, que recrea el mite del bandoler que desitja el triomf de la justícia a través de la violència, abordat a partir de l’adaptació francesa de Die Räuber ‘Els bandolers’ de Friedrich Schiller, estrenada el 1781, i que a l’època fou considerada una obra revolucionària tant en la forma com en el fons La versió catalana, en prosa, de l’obra de La Martelière, que havia estat collaborador de Schiller i coneixia molt bé la seva producció, fou representada el 1863 per una societat de joves d’Elna i es conserva en…

Vida i obra Liberal i membre d’una important família de comerciants, fou advocat i intervingué de jove en política Vinculat al cercle de Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , collaborà en diversos periòdics de Barcelona i de Madrid El gener del 1836 fou deportat a Tenerife, des d’on s’exilià a França Traduí i adaptà, entre el 1832 i el 1838, melodrames francesos i escriví, entre altres obres, Cristina, o El triunfo del talento 1832 i Amor y honor, o Los estragos de las pasiones 1834, amb un pròleg en què acceptava els principis del drama romàntic Publicà la novella èpica en vers Los…