Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Enric Aguadé i Sans

Enric Aguadé i Sans
© ARXIU FAMÍLIA AGUADÉ
Excursionisme
Literatura catalana
Metge i promotor de l’excursionisme.
Llicenciat i doctorat a Madrid el 1947, exercí a la seva ciutat natal 1948-2004 i fou membre de la junta de govern del Collegi Oficial de Metges de Tarragona 1986-2000 A mitjan 1960 organitzà la primera marxa collectiva entre Reus i Montserrat 108 km L’any 1973 ingressà al Comitè Català de Senders de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, el qual presidí durant més de vint-i-cinc anys Els anys setanta fou un dels principals introductors dels senders de gran recorregut GR, i contribuí a la seva descripció topogràfica i senyalització De fet, el 1975, a petició de la…
,
Elvir Sans i Rosselló
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera,…
, ,
Jaume Riera i Sans
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Medievalista i hebraista.
El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres 1969, especialitzat en semítiques, i arxiver des del 1979 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en fou secretari i responsable de la Cancelleria Reial Es dedicà a l’estudi dels jueus catalans medievals i, del 1985 al 1988, fou president fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, precedent de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics , filial de l’Institut d’Estudis Catalans Impulsor de la revista Calls 1986-90, hi publicà una important bibliografia crítica del judaisme català També fundà 1981…
,
Joan Soler i Sans
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i erudit.
Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau amb Trípoli 1784 i el 1792 fou cònsol general a l’imperi Otomà Participà en la fundació de la Societat Maonesa 1778, en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira , versificació d’una narració de Richard Steele Fou publicat a la Revista de Menorca 1931
,
Ramon Roca i Sans
Literatura catalana
Escriptor.
Feu estudis d’enginyeria industrial i agronomia a Barcelona, i, a vint anys, anà a l’Argentina, on fou cofundador de L’Aureneta 1870 En retornà el 1880 i fundà a Valls La Pàtria Catalana 1880 i La Veu de la Comarca 1885 Establert a Barcelona el 1886, fou directiu de banca Publicà nombrosos reculls poètics, amb predomini de romanços i romancets històrics, llegendaris i de costums Moneda de fadrí recollida en lo Camp de Tarragona , 1892, que inclou notes lèxiques i de costums populars Breus consells , 1905, quartetes sentencioses, premiat a Caldes de Montbui, i Poesies , a Lectura Popular…
,
Lolita Bosch i Sans
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i diplomada en escriptura, cursà un postgrau en lletres hispanoamericanes Alterna la residència entre Mèxic i Barcelona, i publica la major part dels seus llibres tant en castellà com en català S’ha dedicat a la literatura infantil i juvenil, gènere en el qual és autora d’ En Jon ja sap anar al lavabo premi Comte Kurt, 2004, El zoo de la Lolita 2004, Negra nit 2006, Tens set dies 2006, M 2006, premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil 2007, Paraula de calb 2008 i El nen que volia matar 2014, premi Guillem Cifre de Colonya, entre d’altres Ha publicat també les…
,
Sinibald de Mas i Sans
Pintura
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Política
Viatger, diplomàtic, escriptor, lingüista, traductor i pintor.
Vida i obra Estudià filosofia, pintura i idiomes a Barcelona Com a pintor, d’un Romanticisme idealitzant, retratà vers el 1830 Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet El 1831 publicà un Canto erótico signat Libasindo , el recull poètic Veinticuatro poemas líricos i les tragèdies Aristodemo i Nicea El mateix any adreçà a la Real Academia Española una memòria en defensa de la teoria de la diferència quantitativa de les síllabes i la versificació castellana amb ritmes i metres clàssics, ampliada i editada amb el títol El sistema musical de la lengua castellana 1832 Resident a Madrid des…
,
Antoni Gil de Federic i de Sans
Literatura catalana
Prosista.
Canonge de la seu de Tortosa, redactà una biografia del seu germà Francesc Vida y martirio del VPFr Francisco Gil de Federich y de Sans , missioner a Orient És autor d’unes Reflexiones sobre los Diálogos de Despuig , redactades en forma de diàleg entre el 1765 i el 1766, amb anotacions disperses fins el 1779 continuades per un seu nebot entre el 1786 i el 1789 Gil hi revisa i actualitza alguna de les informacions locals de l’obra de Cristòfor Despuig l’obra romangué inèdita fins als XX 1905 i 1978
Joan Segura i Valls
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, narrador i prevere.
Vida i obra Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868 exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal Es dedicà a l’estudi de la història, la filologia etimologia i toponímia, l’arqueologia i el folklore Com a escriptor, emprà el pseudònim Rafel Sans d’Urpí La seva obra històrica es basà sempre en documentació d’arxiu, i feu especial atenció en l’època medieval Inicià la seva producció literària amb el treball Sobre la libertad de la ciencia , premiat en un certamen de Madrid i imprès el 1879 El mateix any edità la…
, ,
Ponç Pons i Giménez

Ponç Pons i Giménez
© Fototeca.cat / J. Sans
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta 1977, que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències 1979, Al marge 1983, Lira de bova poemes 1987, Desert encès 1989, Faunes que fugen 1992, On s’acaba el sender 1995, premi Ciutat de Palma, Estigma 1995, flor natural i premi Cavall Verd, El salobre 1997, premi Carles Riba 1996, Pessoanes 2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall Verd-Josep M Llompart de poesia 2004, Nura 2007, premi Nacional de la Crítica…
,