Resultats de la cerca

Vida i obra Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al s XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la collecció “Analecta Selvatana” Els seus llibres, d’erudició estricta o de divulgació, passen de cinquanta títols, ultra els extensos treballs erudits en revistes Se'n destaquen Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930, El beat Claret i l’arquebisbat de Tarragona 1949, Margarida de Prades 1960, El llibre de Valldossera 1968, Santes Creus de l’exclaustració ençà 1972, El senyoriu de Santes Creus 1973, Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació 1977,…

Autodidacte El 1933 publicà el minuciós Historial del gremi de bastaixos de capçana i macips de ribera de la duana de Barcelona Installat a Tarragona en la postguerra i centrà els seus estudis en Tarragona i sobretot en Santes Creus L’escriptori de Santes Creus , 1959 Els tres palaus reials de Santes Creus , 1960 fou secretari general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus La seva obra fonamental fou publicada pòstumament Reinard des Fonoll Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya 1969 Participà en diversos jocs…

Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins el 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort A la postguerra fundà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947, promogué la restauració del monestir i impulsà la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos llibres d’erudició i de divulgació, a més d’extensos treballs en revistes especialitzades en les quals emprà pseudònims com Artemi Folch , Francesc A Miquel , Miquel Albert i…

Vida i obra Se’n conserven cinc composicions de caràcter amorós, amb algun tret personal, on es fa visible la influència dels poetes francesos del segle XIV El seu to depressiu, apreciable a Mes amera tenir febre , fou objecte de burla per Pere Torroella al poema Doleu-vos enamorats Bibliografia Piquer i Jover, J-J 1978 Abaciologi de Vallbona 1153-1977 Santes Creus, Fundació Roger de Belfort

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà a Girona i els de notaria a la Universitat de Barcelona Exercí de procurador causídic a Girona Formà part de l’Associació Literària de Girona i collaborà a la “Revista de Gerona” Escriví un poema en castellà El mártir de Gerona i publicà diversos poemes en llengua catalana, d’evocació històrica el romanç “Lo vell romeu” a la Corona poètica de Montserrat 1881, Les santes d’Iluro , polimètric, premiat en el certamen de Mataró del 1883, i el sonet Bellefonds en 1684 , del 1884 Deixà inèdits Itinerari de Montserrat , L’espiga de blat , quinze corrandes…

Vida i obra Fou editor de les revistes “ La Columna de Foc ” 1918-20 i Reus, 1973  1923, entre d’altres Amb aquestes publicacions intentà donar un impuls a Reus a idees radicals amb una certa connexió amb l’avantguarda i amb Salvat-Papasseit com a model La seva obra primerenca queda en aquesta línia, tal com exemplifiquen els opuscles El fruit d’una passió 1918, Cercant la pau del cor 1918, Fritz i Emma 1922 i Buirac 1923 Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera En la postguerra continuà sent un important activista…

Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà  Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a Arenys de Mar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’altres, i la novella Un patge de Maria Antonieta 1917, traduïda al castellà el…

Desenvolupament enciclopèdic El text poètic, en llengua catalana, d’uns dos-cents versos, data probablement de mitjan s XV és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han estat continuades fins avui, especialment…

Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…