Resultats de la cerca

Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona És autor d’una Sentencia poética , en castellà, d’un certamen celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a Barcelona Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants

Missioner franciscà a Amèrica del Nord, residí a Querétano i a Michoacán Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima Palma 1695 i 1707, obra que inclou notícies històriques sobre Mallorca, una Sentència posada en boca de Ponç Pilat i també oracions i versos de diversos autors en català, castellà i llatí

Era escrivent Promogué el certamen poètic convocat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma en honor de Ramon Llull per celebrar la revocació per Alexandre VI de les condemnes contra les doctrines lullianes, defensades per Pere Daguí Totes les poesies del concurs foren en català Massot fou l’autor del libel, d’una Exhortació a la immaculada Verge Maria , d’unes llaors a autoritatsi participants, d’un poema fora de concurs en lloança de Llull i de la sentència

Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Com a síndic de Mallorca a la cort d’Aragó, defensà la doctrina lulliana, posada en entredit per la publicació del Directorium 1503 de Nicolau Eimeric, i Ferran II de Catalunya-Aragó el recompensà amb la concessió d’un reial privilegi Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma el 1502 en honor de Ramon Llull, abans de ser pronunciada la sentència, hi intervingué amb dues esparses introductòries d’una llarga composició en vers en lloança de Llull “Narrar nostra vida / monarca Llull nostre”

Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona Sembla que havia estat monjo novici de la Cartoixa de Montalegre Tiana A dinou anys escriví una Historia de san Ramón de Peñafort Barcelona 1603 És autor d’una Sentencia poética per a un certamen immaculista celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a la ciutat Barcelona 1619 Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants sota el títol A la venida del excelentíssimo señor Duque de Alba al gobierno de este reino Nàpols 1623

Fou canonge de la collegiata de Santa Maria de Guissona 1612 Participà en diversos certàmens poètics 1614, 1618 Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre de poesies Selva de vàries sentències , dividit en trenta tractats, del qual fou publicada només una petita part Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències , Barcelona 1623 El manuscrit autògraf també aplega un bon nombre de poesies liminars d’autors coetanis entre les quals una de Vicent Garcia i altres poemes seus Entre aquests és destacable la composició “Als poetes catalans”, un…

Vida i obra Estudià lleis, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral Entre els anys 1554 i 1562 sostingué correspondència amb Gaspar de Centelles en castellà amb expressions colloquials en català i llatí Quan aquest fou arrestat per la inquisició 1563, se li trobà la correspondència, i Conques també fou empresonat Testificaren a favor seu J Ferrús, J Lorenzo Palmireno, l’arquebisbe i el governador de València la sentència es reduí a abjuració pública i reclusió al convent del Socors durant dos anys En fou…

Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença , obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 Tradició i modernitat als segles XIV i XV Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March València / Barcelona, Institut…

Amb una biografia d’alt compromís polític tant als anys universitaris, a la República, com a la guerra civil, que el portà a ser nomenat cap d’Estat Major de la di-visió 54 del cos d’exèrcit A i, un cop acababa laguerra, a les represàlies posteriors passà sis anys presoner a la Model de València i fou “exiliat” a Madrid —una sentència judicial l’obligà a viure en aquesta ciutat— és lògic imaginar que la seva obra, tant la periodística com la narrativa, estigui marcada per aquests fets i n’esdevingui una crònica i memòria històrica Com a periodista collaborà assíduament a “Tele-estel”, “Gorg…