Resultats de la cerca

Psicòloga i professora de música, fou fundadora del grup Els Setze Jutges i enregistrà dos discos de cançons pròpies,  Remei Margarit canta les seves cançons  1962 i La violoncellista  1964 Com a escriptora publicà el llibre de poesia  De la soledat i el desig 1988 en narrativa, Aquells temps, aquells amors 2001 en novella,  Estimat John 1992, premi Ciutat de Badalona, El viatge 1999 i La confidència 2006 i els assaigs  Acerca de la mujer  2002,  La capsa dels fils Coses del viure  2013 i  La gota de agua del colibrí  2020, recull d’articles periodístics El 2007 rebé la Medalla d’Honor del…

Fill de Maurici Serrahima Es llicencià en dret, carrera que exercí Fou un dels promotors del grup Els Setze Jutges  dins el moviment de la Nova Cançó  catalana, de la qual el seu article del 1959 “Ens calen noves cançons” publicat en la revista  Germinabit es considera el manifest fundacional Escriví algunes lletres de cançons que interpretaren membres d’aquest moviment, entre les quals sobresurt especialment Què volen aquesta gent , musicada i popularitzada per Maria del Mar Bonet Com a lletrista és autor també de  Benvinguts , de Josep Lluís Moraleda, estrenada a la cerimònia d’inauguració…

Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974

A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión

És autor dels poemaris Adam a l’ombra 1992, Potser el cor 1994, premi Bernat Vidal, Memòria del temps 1996, Biografia per a l’ús del vent 1996, premi Martí i Dot 1995 i el llibre de narracions Una varietat del mim 1998, premi Miquel Àngel Riera 1997 Ha traduït E de Andrade L’any 2007 va publicar —selecció i traducció— Los perfiles de Odiseo , antologia que recull setze autors de les illes nascuts després del 1967 Ha estat cofundador d’Edicions del Salobre

Passà setze anys a Cuba, des d’on collaborà a La Llumenera de Nova York De retorn, dedicà estudis a la seva vila natal Noticias de Blanes , 1884 Etología de Blanes , 1886 Ressenya històrica de la vila de Blanes , 1882, ampliada a la Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies , inacabada Collaborà amb poemes, narracions de tipus anecdòtic, sentimental o folklòric entre les quals hi ha Memòries d’un hereu i La pubilla i articles erudits “Les cançons populars”, un allegat contra el canvi de llengua en el repertori popular al Butlletí de l’Associació Excursionista Catalana  i…

Vida i obra El 1932 s’establí a Manacor Mallorca Integrant dels Setze Jutges des del 1964, any en què s’installà a Barcelona, promogué la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 El 1980 tornà a Mallorca i abandonà el món de la cançó Com a escriptor és autor de diversos poemaris que aplegà en el volum Poemes, cobles i cançonetes 1956-1993 1994 Pòstumament es publicaren Capellet de vidre 1995, Tampoc el foc 1995 i El món Paisatges 1997 Com a autor teatral edità JOM 1967, premi Ciutat de Palma 1973, La mort de l’àvia 1968, Els de fora 1968, El dimoni…

Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona  Fou autor de treballs sobre la seva especialitat mèdic, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961  El nostre caràcter 1961, Què cal saber d’higiene mental 1963 i Tractat de psiquiatria 1981 i, en assaig, Tòtems actuals 1960 i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre 1958 i Geni i catalanitat de…

Subtitulada Collecció de poesies catalanes escollides d’autors contemporàneos , és presentada com una operació literària i patriòtica i “testimoni del nou esperit literari” del país, és a dir, de l’ús emergent de la llengua catalana com a llengua de la poesia culta També tenia com a objectiu explícit la recuperació de la història i els costums catalans Incloïa un total de 136 composicions És organitzada per temes i gèneres poètics, els principals dels quals coincideixen molt aproximadament amb la trilogia floralesca Patria , Fides , Amor “Pàtria”, “Sentiment” i “Amor”, i “Religió” “Romanços…

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà…