Resultats de la cerca

Fou mestre de primer ensenyament i cronista de Sueca Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel , un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Publicà algun poema La Verge de Sales , 1883 i fou autor de les comèdies Una fulla de llorer 1888, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre La mejor villa i Historia de Sueca, desde los primitivos tiempos hasta el presente 1905-07, que havia estat premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1887

Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel, un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Fou autor, en català, de les obres teatrals Una fulla de llorer 1886, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre i una Historia de Sueca 1905-07

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…

Vida i obra Fill d’un advocat, estudià lleis a la Universitat de València, on es doctorà en dret el 1831 Fou jutge de Catarroja 1835-40, alcalde de Sueca 1843 i 1854 i diputat a Corts 1844-45 Visqué uns quants anys a Madrid, on collaborà en periòdics humorístics com El Dómine Lucas , El Fandango  o La Risa , i a València a la segona època d’ El Fénix Una part d’aquesta producció en castellà fou recollida a El sueco 1859 En català, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué un gran ressò popular Collaborà amb Josep M Bonilla…

Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…

Fou president de Lo Rat Penat 1932-35, degà del Centre de Cultura Valenciana —on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia— i un dels signataris de l’Acord Ortogràfic de Castelló de la Plana 1932 A la postguerra fundà l’editorial Sicània 1955, la revista literària “Sicània” 1958-59 i la collecció de narrativa valenciana breu “Nostres Faulelles” 1961-66 Interessat en la bibliofília, creà una important biblioteca particular especialitzada en qüestions valencianes Publicà nombrosos treballs sobre arqueologia, paleontologia lingüística, toponímia i valencianisme És autor…

Doctor en filologia francesa i professor a la UAB on dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives GRES En aquesta línia de treball ha publicat, en francès, L’écriture fragmentaire Théories et pratiques 2005 i Stratégies de l’illisible 2006 i ha traduït Obra Completa 2005, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció 2006 de Lautréamont La seva tesi doctoral fou sobre Philippe Sollers Com a poeta ha publicat Els encontres fortuïts 2001, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 2000, deudor amb el surrealisme francès, La memoria dels mots 2003, premi Ciutat d’Elx 2002 L’any 2007…

Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987,  Cendres de seductor 1987,  Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les potències de…

La poesia ha estat el seu centre de creació, tot i que amb el pseudònim de Pere Peris ha signat dues narracions, Mitjaorella 1985 i L’ésser 1991 D’entre els reculls poètics destaquen Cadells de la desfeta 1981, Dic el teu nom 1994, El barranc i els còdols 1995, premi Ciutat d’Elx 1993, Vora el silenci 1999, Solatges Antologia, 1980-2000 2001 i Baules 2006, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Ha traduït també autors com P Celan i és director de la revista de literatura L’Aiguadolç

Vida i obra El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix el qual s’encarregà de la part gràfica publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació , el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any L’any 1982, també en collaboració amb Manuel Boix, publicà l’assaig titulat Acròstic Després publicà els llibres de poemes Inventari 1984 i Frontissa 1986, el llibre de contes La serp El riu 1986 i Alfabet 1989, una aventura tipogràfica que li valgué el…