Resultats de la cerca

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …

Sacerdot claretià Estudià a Vic Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual del tipista 1903 És autor d’una traducció d' El paradís perdut , de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès

Professor mercantil Guanyà el premi Joan Santamaria 1962, amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra 1964, amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera Publicà els reculls de contes i les narracions La nostra terra de cada dia 1964, premi Víctor Català 1963, Fer córrer el temps 1979, Històries de prop i de lluny 1980,  Un home contra el gel 1982,  Els remences sobremunt 1992,  El camí de migdia 2006,  La frontera superior 2008,  Els pagans nefands 2009,  L'any dels catalans 2011 i Els oblidats 2018, entre d’altres Collaborà habitualment a Cavall Fort

Pèrit agrícola, doctorat en dret 1897 i llicenciat en farmàcia 1911, publicà una única novella, El meu amic Modest 1933, de temàtica estudiantil Dirigí, des del 1918, la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i fou vocal de la biblioteca de la institució, càrrec que li’n permeté l’organització definitiva i la publicació del catàleg 1919 Professor de l’Escola Provincial d’Agricultura i collaborador de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, és autor de tractats tècnics com La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones 1923 i d’un…

És el primer llibre de poemes en prosa editat a Catalunya i a Espanya, fruit de liimpacte del simbolisme i del decadentisme Illustra la recerca d’una forma artística sintètica i innovadora que sigui expressió d’una realitat espiritual superior i refugi estètic Aquesta recerca, que fixa també una nova funció de l’artista en la societat industrialitzada, aboca Rusiñol a una proposta esteticista de consagració exclusiva a l’art Es proposa la creació d’un territori autònom en el qual no interfereixi la realitat prosaica, que esdevingui el camí per a la revelació de la veritat…

Estudià a la universitat de Lió i es doctorà a la Sorbona amb la tesi d’Estat Les mouvements d’avant-garde entre Barcelone et Madrid, 1929-1936 Esthétique et Idéologie 1992 Ensenyà a l’Escola Normal Superior de Saint-Cloud i Fontenay-aux-roses 1973-93 i a la universitat de la Sorbona 1984-92, i ha estat catedràtica de literatura contemporània a la universitat de París VIII Vincennes à Saint-Denis 1992-2003, d’on és catedràtica emèrita Ha traduït al francès J Brossa, JV Foix, X Moret, Perejaume, J Perucho, MM Roca i F Trabal Ha estat administradora del Centre d’…

Fill de Josep Maria de Garganta Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, a “Revista d’Olot”, “El Matí”, “La Publicitat“ i Revista de Catalunya , amb articles sobre temàtica literària, artística, política i cultural fundà ,La Gaseta d’Olot” 1930 i “La Ciutat d’Olot” 1932 i participà en la creació de l’Escola Superior de Paisatge d’Olot 1934, on impartí classes d’estètica 1937 Militant d’Acció Catalana 1930-39 i alcalde d’Olot 1931-32, el 1939 s’exilià a Colòmbia Fou professor d’història de l’art i de la cultura a la…

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les Tabulae 1553 de…

Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios  1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba…

Fou un dels fundadors de la revista “El Ciervo” amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i…