Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Miquel Mir i Noguera
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta 1857, estudià humanitats a Loiola, filosofia a Lleó i teologia a Anglaterra, on fou ordenat de sacerdot, i a Banyoles A partir del 1873 residí a Madrid Després de diversos conflictes amb els superiors per les seves tendències filoliberals fou enviat al collegi de Puerto de Santa María Cadis el 1882, però l’any següent tornà a Madrid Destinat tot seguit a Saragossa, continuà enfrontat amb els superiors de la Companyia de Jesús i el 1891 en sortí Membre de l’Academia Española des del 1886, s’establí a Madrid com a sacerdot Escriví nombroses obres de teologia, d…
Coleta Planas
Literatura catalana
Poeta.
Filla de pares catalans mare rossellonesa, va fer els estudis superiors a Tolosa, abans d’establir-se a Vinçà Conflent, lloc d’origen dels seus avis Consellera pedagògica de català, s’interessà per la poesia i guanyà premis regularment als Jocs Florals Mestre en gai saber, va publicar els reculls poètics Muralles pintades de blau 1995 i Carrer i dona hort 2006 També és l’autora de llibres de narrativa breu infantil Llum fill del sol i de la lluna 1994 i Arquet de mar 1995 Ha fet un treball d’investigació sobre Albert Saisset, Un Tal , i ha collaborat a diverses revistes
Jeroni Taix
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Dominicà Educat a Sevilla, professà a Barcelona 1520 fou mestre en teologia 1542 Estigué als convents de Tortosa, Barcelona on fou sotsprior i conventual, Sant Onofre i Mallorca Publicà en castellà, per ordre dels seus superiors, un llibre sobre la Mare de Déu del Roser València 1549 el traduí ell mateix al català El 1549 en contractà amb Carles Amorós la impressió de mil exemplars en català, edició avui perduda la primera edició catalana coneguda és del 1556, a Barcelona Llibre de la institució, manera de dir, miracles e indulgències del Roser Fou profusament reimpresa fins a…
,
Joan Tocabens i Rigat
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà 1963-65, a Nimes 1965-67 i a l’escola de Mestres de Perpinyà 1969, esdevinguda Institut Universitari 1990, on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló 1967, lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novelles i de poesia Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’ Almanac Català del Rosselló i en la revista Sant Joan i Barres Entre les…
Joan Amade
Literatura catalana
Erudit, poeta i narrador.
Vida i obra Fill de mare catalana i de pare occità però arrelat a Catalunya fundà un grup de Cantaires Catalans, cursà estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc Agregat de castellà el 1904, fou professor als liceus de Montalban i de Montpeller El 1919 entrà com a mestre de conferències de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller El 1924 acabà la seva tesi doctoral Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el…
,
Baltasar Gracián
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta des del 1619, residí un quant temps a Osca, on es relacionà amb Juan de Lastanosa, que animava l’ambient intellectual de la ciutat Fou vicerector del collegi dels jesuïtes de Tarragona 1642-44 i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida 1646 L’esperit normatiu de l’orde apareix a El héroe 1637, breu tractat, influït per Sèneca, Aristòtil i Castiglione, sobre les condicions que ha de reunir un capitost el seu complement és El político 1640, apologia de Ferran el Catòlic A l' Agudeza o Arte de ingenio 1642, veritable manifest del conceptisme barroc, formulà el seu ideari…
Josafat
Literatura catalana
Protagonista de la novel·la Josafat (1906) de Prudenci Bertrana.
Pertany a la tradició d’arrel romàntica de personatges, com Quasimodo o Frankenstein, arrelats en la lletjor i la deformació física S’hi afegeix també el component simbòlic propi de la novella modernista De gran complexitat, atès el seu simbolisme, representa el marginat social a través d’una actitud sotmesa al determinisme i està mancat d’una psicologia individual Per bé que estàtica, la seva personalitat, que no pot evolucionar per les limitacions que el marquen, es va conformant al llarg de la novella a través de la contraposició a tot allò que l’envolta Se’l presenta des d’una òptica…
Tragèdies
Literatura catalana
Conjunt d’obres dramàtiques breus de Víctor Balaguer, aplegades en dos volums: Tragèdies (1876) i Noves tragèdies (1879), reunides en edicions posteriors sota el primer títol.
Desenvolupament enciclopèdic La majoria de peces del primer volum i una del segon se centren en personatges rellevants de la història Anníbal, Coriolà, Cèsar, Neró, Safo, Colom, el cabdill àrab Otman i Joan de Pròcida, situats en el moment més transcendental de llur vida, tant per a ells com, sovint, per a l’esdevenir de la història, quan, en completa solitud i víctimes d’una absoluta incomprensió social, escindits entre sentiments personals i posicions collectives, han de prendredecisions enfrontades al fat, o destí, que pesa damunt seu, amb un desenllaç que es resol la majoria de vegades…
Josep Maria de Sucre i de Grau
Pintura
Literatura catalana
Intel·lectual, poeta, assagista, traductor i pintor.
Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…
,
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Poeta, autor teatral, publicista i compositor.
Vida i obra Fill d’una família benestant i culta dedicada al negoci de la fusta, que no prosperà, no pogué seguir estudis superiors i, per motius de salut, hagué d’abandonar l’aprenentatge de l’ofici de torner Aviat, pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà com a cantant en establiments públics, alhora que participava del republicanisme i de la utopia cabetiana a través d’ Abdó ↑ Terrades i Narcís Monturiol, i intervenia en les revoltes antiesparteristes i altres accions que el portaren a la presó de la Ciutadella, el 1845 El mateix any, creà, amb finalitats…