Resultats de la cerca

Com a poeta es donà a conèixer amb Pintallavis 1991, en collaboració amb el pintor Carles Amill, i seguí amb, entre d’altres, Atzavara 2003,  Talaiot 2006,  Tanta xerrameca cansa 2006, premi Recull de poesia i  Noli me tangere 2004 Com a novellista, s’inicià amb  Dibuixos obscens 1996, premi Josep Pin i Soler 1995 i continuà amb la novella policíaca Mosques 2006, premis Ferran Canyameres 2005 i a la millor novella negra en català de la llibreria Negra i Criminal, Desig de foc 2007, on la ficció narrativa està al servei d’un argument en què erotisme i gastronomia es lliguen,  L’…

Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en poesia pel New College de San Francisco, compagina la literatura amb el periodisme i les traduccions d’autors com ara Katherine Mansfield, Willa Cather, Oscar Wilde, Jack London, Gertrude Stein, Jeanette Winterson o Françoise Sagan La seva obra, de caràcter introspectiu, explora la intimitat i les dificultats de comunicació dels personatges Comprèn les novelles A pesar de todo 2002, El tiempo del corazón 2002, El secreto de los Hoffman 2008, El alma del mundo 2011, El tiempo que nos une 2011, Agua cerrada…

Gaietà, el pastor, fa en la novella el paper de guia i protector de Mila, que l’acompanya pels racons de la realitat agressiva en què es troba, representada per les muntanyes, les quals coneix pam a pam Gaietà, que ha aconseguit guanyar-se la confiança de la seva protegida, opta per introduir-la en el paisatge —que per a ella és desconegut i hostil— a partir de les llegendes que expliquen els orígens mítics de cada indret Així aconsegueix, a partir del relat, apaivagar el neguit, en una concepció de l’art com a filtre de la realitat, ja que la fa comprensible i amable Les rondalles que…

Desenvolupament enciclopèdic El títol de l’obra situa el lector en el marc temporal dels quaranta anys i escaig del jo líric, en un moment de pas i de balanços l’edat en què també ho havia fet Petrarca en el seu Cançoner , que constitueix una suspensió provisional de tota decisió en quarantena per examinar illusions passades i possibles camins presents i futurs El llibre es divideix en dues parts asimètriques, caracteritzades per l’absència de puntuació la primera I, amb vint-i-sis poemes de forma i mètrica molt variades incloent-hi un poema en italià i un altre en prosa, i la segona II,…

Vida i obra Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carlesde Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un quant temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim , on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà sota l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’…

Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…

Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…

Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…

Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del…

Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…