Resultats de la cerca

S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages  i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona 1941-1947 1969…

Vida i obra Redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, durant la República ingressà a Esquerra Republicana Les seves novelles reflecteixen un clima de dramatisme pessimista i els seus protagonistes són éssers fracassats, abúlics o perseguits per la fatalitat Després d’una novella breu, El passat, cendra 1926, publicà Samuel Història d’un bon dependent lladre i màrtir 1927, La suprema voluntat 1928 —que narra les lluites socials a la Catalunya d’entreguerres, tot i que, per evitar la censura primoriverista, situa la trama a Polònia—, La fadrina Berta 1929 —obra…

Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns Revista de Traducció Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda La temptació de la poesia 1989, Cent anys de traducció al català 1891-1990 Antologia 1998, Anna Murià El vici d’escriure 2004,  El Quixot en català 2006,  Catalans a Buenos Aires 2009,  La traducció catalana sota el franquisme 2012…

Estudià al seminari de Girona 1913-18 Installat a Barcelona 1919, collaborà en revistes com Mirador  i La Revista , i traduí per a la Fundació Bernat Metge les Elegies de Properci i de Tibul 1925 Publicà reculls de lleugera aproximació a l’estètica del postsimbolisme, els quals combinen el lirisme amb l’humor i la sàtira Primícies 1920, La lluita en el repòs 1921 i Moments 1924 És autor de Dies verges 1929, una novella d’arrel psicològica sobre l’adolescència Publicà també el volum de contes Magda la generosa 1931 i la biografia El Dr Andreu 1926 En teatre, escriví obres com L’hora del secret…

Vida i obra Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut  i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S’inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec i amb les…

Vida i obra Conreà la novella Eduard 1955, Una taca de sol 1968 i Si la vida ens digués sí 1988 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1977, Petit poema de Catalunya 1977, Paisatges de Catalunya 1978 i De foc i d’aire 1982, reculls que aplegà a Poesia 1938-83 1985 amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia Restà inèdit l’extens Poema de Crist Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi J Yxart 1964, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972 i Aspectes de nova…

Aplega, en forma de catàleg i amb voluntat descriptiva i exhaustiva, els fulls informatius, diaris, setmanaris i revistes impresos arreu del món en llengua catalana des del 1640 fins al 1965 El primer volum comprèn les publicacions dels s XIX i XX classificades temàticament i cronològicament a partir de les diferents etapes polítiques, incloses la guerra civil i la postguerra Inclou també la premsa catalana de més pes ideològic vehiculada en castellà El segon volum recull tots els periòdics i revistes dels Països Catalans classificats per comarques, amb inclusió de la Catalunya del Nord,…

Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado  Estudià lleis a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad  Collaborà assíduament a Pont Blau de Mèxic i publicà el llibre de contes Unes quantes dones 1955 i la novella L’Araceli Bru 1958 Deixà inèdites les obres de teatre Vendaval i Sinceritat que li…

Feu estudis de literatura, música i filosofia Collaborà a Art Novell , D’Ací i d’Allà , La Veu de Catalunya , La Revista i L’Avi Munné , entre d’altres, amb poemes, contes, proses, fragments de novella i traduccions Obtingué premis en diversos certàmens i concursos literaris És autora de novelles de caràcter psicològic, protagonitzades sobretot per personatges femenins, les quals reflecteixen un discurs recurrent en el feminisme català de l’època la importància de l’educació i de la cultura a fi de garantir la independència econòmica, moral i intellectual de la dona El dualisme amor passional…

Format a l’Escola del Treball i altres centres com a comptable, s’afilià a les Joventuts Socialistes del PSOE i milità des de la joventut al Sindicat Mercantil de la Confederació Nacional del Treball Decantat cap al comunisme, el 1920 participà en la fundació del Partido Comunista de España  a Barcelona, i en fou militant fins el 1926 Empresonat tres anys per la Dictadura de Primo de Rivera, estigué molt vinculat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i collaborà en la premsa republicana, sobretot a Solidaridad Obrera i a El Diluvio Durant la Segona República, davant l’escissió cenetista 1931-32…