Resultats de la cerca

Fundador de la Revista Postal Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi 1991 i les novelles Nàufrags 1993, premi Ateneu de Maó 1992 i la juvenil Els ecos de l’horitzó 1999, mentre que amb Remant al sol 2001 guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000 Amb El laberint de les girafes 1999, que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols 2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998, Sorra a les sabates 2005 i Barba-rossa 2006, novella històrica amb rerefons contemporani que…

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i dl“El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà Mas allá de lo digno 1890, Anarquías 1897, Novelitas vulgares 1900, Alma social 1905, Los herederos de la gran tragedia 1917 i Niebla 1930, entre d’altres En català escriví el drama Càstig de Déu 1879, la comèdia Els vençuts 1903 i el monòleg Casadora 1916

Vida i obra Conegut literàriament com a Toni Cucarella, començà publicant un recull de poemes, Concert en no major 1982, però s’ha dedicat després a la narrativa És autor de les novelles Cool fresc 1987 i Bogart & Bogart 1993, entre d’altres, i dels reculls de relats Crònica de fets gloriosos 1982, La lluna vista des de la Terra a través de la tele 1990 i L’última paraula 1998 Amb Els camps dels vençuts 2001, reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme i amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 2003, premi Andròmina 2003 i Crítica dels Escriptors…

Neta de Joan Sales , visqué a França, on el seu pare, militant del PSUC, s’havia establert fugint de la persecució franquista, i posteriorment a Santiago de Xile, bé que estudià filologia a la Universitat de Barcelona Treballà com a traductora i, entre d’altres, feu versions al català de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Albert Camus o Pierre Drieu la Rochelle Ha traduït al francès Incerta glòria , de Joan Sales conjuntament amb Bernard Lesfargues i Els vençuts , de Xavier Benguerel L’any 2005 comprà les participacions de Club Editor  a l’Editorial Planeta i a la…

Era empleat de l’ajuntament Les dues primeres obres Història grisa , 1925 Tàntal , 1928 pinten ja uns personatges vençuts per la vida, sense relleu, de vegades tarats La seva gran novella, Laura a la ciutat dels sants 1931, premi Joan Crexells, que assolí un bon èxit, descriu amb morositat i precisió l’ambient i els caràcters contraposats de la protagonista femenina i els qui l’envolten, en una ciutat hostil i levítica, que hom ha volgut identificar amb Vic L’oreig al desert 1934 és també una obra d’introspecció, en un clima de passions enfrontades El premi a la virtut o un…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme,…

Desenvolupament enciclopèdic Per mitjà de les evocacions de Tori —el protagonista que, ja adult, torna al poble on va viure quan era infant a desenterrar simbòlicament i físicament els records—, l’autor narra els secrets i les pors d’un poble de la plana de Vic en els anys immediatament posteriors al final de la guerra civil de 1936-39 L’argument va descrivint el procés de recreació, per part del protagonista —que, alhora, és el narrador—, de la seva infantesa, dintre d’una petita collectivitat rural i d’uns fets luctuosos concrets que varen quedar gravats en el seu record amb la força d’un…

Durant la Segona República fou un destacat militant i dirigent del valencianisme president 1934 i responsable de relacions 1935 del Centre d’Actuació Valencianista i president del Partit Valencianista d’Esquerra 1935, aquest mateix any fou nomenat director de la publicació El País Valencià , on escriví sota el pseudònim de Batiste Conca Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València 1935-36, ocupà diversos càrrecs president de la Comissió d’Instrucció Pública, de la Comissió Pro Estatut i encarregat de Colònies, del Tràfic, del Centre de Cultura Valenciana, de la Junta de Protecció de Menors…

La novella narra la infantesai l’adolescència de Lluís Martí, orfe d’un vençut i sense recursos en la Barcelona de la postguerra noi imaginatiu i amb molta traça pel dibuix, vol esdevenir un dibuixant famós de còmics El pare de Lluís, Artur, policia de la Generalitat, s’hagué d’exiliar amb la muller i el fill, a Llemotges, on va morir Lluís i la seva mare retornen a Barcelona, on viuen en una modesta dispesa a la mort de la mare, Lluís és recollit per l’oncle Ernest, que viu amb la família, la muller, Aurèlia, i el fill, en un ambient d’escassetat Lluís no pot estudiar i ha de treballar, com…

Treballà com a administrativa a la Cambra de Comerç de Girona 1975-85, i posteriorment com a professora de català per a adults de l’Ajuntament de Girona 1967-87 i el Consorci per a la Normalització Lingüística 1987-91, i també com a coordinadora dels cursos de català a les comarques de Girona del Consorci per a la Normalització Lingüística 1990-93 Cursà estudis de filologia catalana, inacabats És també coautora de guions per a la sèrie Secrets de família 1995 Entre els anys 2003 i 2010 fou diputada al Parlament de Catalunya com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya…