Resultats de la cerca

Recollí les aportacions en el camp de la psicologia experimental i la seva aplicació a l’activitat pedagògica de professionals catalans EMira, JXirau, CSoler i Doff i JMoragues i de la resta de l’Estat espanyol com CBCossío, així com ressenyes dels més importants treballs de la pedagogia europea Fou la publicació de psicologia que assolí un nivell científic més elevat

El model que predomina en l’estudi dels processos de visió considera que el sistema visual humà s’organitza funcionalment en etapes successives, cadascuna de les quals, en analitzar els patrons d’estimulació lumínica, informa d’alguna característica rellevant La primera d’aquestes etapes és la visió inicial, que permet situar els contorns dels objectes, analitzar-ne les textures i obtenir informació tridimensional Les aportacions de David Courtenay Marr i el seu equip, sobretot pel que fa al mètode de treball, han estat decisives per al coneixement dels processos que conformen…

La psicofisiologia, primer intent que la psicologia féu per separar-se de la metafísica, tingué origen en el descobriment fet per JMüller de l' energia específica dels nervis i els estudis amb què fou iniciada la psicofísica i es constituí ciència amb la tasca que WWundt desenvolupà en el laboratori de psicologia experimental installat a Leipzig 1879, especialment en el camp de les sensacions i en l’estudi dels temps de reacció Actualment, la psicofisiologia es nodreix de les aportacions de nombrosos laboratoris de psicologia experimental i dels estudis neurològics i endocrinològics, i rep l…

Es graduà en biologia a la Universitat de Califòrnia Santa Barbara l’any 1983, i el 1987 es doctorà a Berkeley, on tingué com a directora de tesi Elizabeth Helen Blackburn , i amb la qual codescobrí la telomerasa i el paper essencial en el desenvolupament de les cèllules canceroses De 1988 a 1997 dugué a terme recerca al Cold Spring Harbor Laboratory, i des d’aquest any és professora i investigadora en biologia molecular i genètica i oncologia a la Johns Hopkins University School of Medicine Ha rebut, entre d’altres, el Gairdner Foundation Award 1998, l’Albert Lasker Award for Basic Medical…

Es doctorà en bioquímica i farmacologia molecular a la Medical School de la Universitat de Harvard 1989 Feu recerca postdoctoral amb Jack Szostak i Thomas Cech a la Universitat de Colorado El 1994 s’incorporà a la Universitat de Yale fins el 2003, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Des del 1997 porta a terme la seva recerca principalment al Howard Hughes Institute, i el 2003 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory Entre les seves aportacions més destacades, centrades en l’enginyeria genètica, hi ha l’elucidació de l’estructura i les funcions de l’ARN…

John Broadus Watson, el seu creador, entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per diferents estímuls procedents del medi ambient, que expressen la capacitat dels éssers vius d’adaptar-se al medi ambient, és a dir, d’aprendre El conductisme behaviorisme sorgí al començament del segle XX com a reacció extrema enfront de l’especulació i de l’introspeccionisme dominants en la psicologia de l’època Té com a fonts el funcionalisme, la psicologia animal, la reflexologia russa i el connexionisme de Thorndike El conductisme de Watson, radical, fou àmpliament superat anys després,…

Graduat en biologia cellular el 1972 per la Universitat McGill de Montreal Canada i doctorat a la Universitat de Cornell EUA el 1977, on fins el 1979 fou investigador associat, aquest any s’incorporà com a professor adjunt a la Harvard Medical School, on du a terme recerca i exerceix la docència en biologia molecular, genètica i oncologia, i del qual des del 1988 és catedràtic del departament de genètica Des del 1984 du a terme també recerca com a biòleg molecular a l’Hospital General de Massachusetts, i des del 1998 al Howard Hughes Medical Institute Les seves aportacions sobre…

Estudià medicina a Basilea i psiquiatria a Zuric Posteriorment collaborà amb Freud, fins que, per divergències teòriques, se'n separà Després de viatjar molt, ensenyà a Zuric i a Basilea Les seves aportacions principals en el camp de la psicologia profunda són la relació de la libido no pas amb la sexualitat sinó amb el conjunt de l’energia vital de la psique la distinció entre l’inconscient individual i el collectiu, aquest últim integrat per una sèrie de forces imperceptibles, comunes a tots els pobles de tots els temps, que es manifesten, en certes condicions psíquiques, d’una…

La ciència biopsicològica ha anat precisant l’especificitat d’aquesta fase en relació amb l’adolescència, la joventut i el món adult, i l’estudi psicològic de la infància l’ha dividida en subperíodes i n'ha fet una descripció sintètica sobre la base de l’interès dominant o el tret més significatiu caracterització qualitativa de la infància, o bé ha analitzat les aptituds, facultats, actituds, etc, del nen d’acord amb l’esquema científic elaborat per a l’adult normal psicologia diferencial per raó de l’edat A banda d’altres aportacions A Ferrière, E Claparède, E Kirkpatrick, JP Gessell i…

Filla de Pere Coromines i germana de Joan Coromines , es llicencià en cirurgia i medicina a Barcelona 1934 Del 1936 al 1938 la Generalitat de Catalunya l’anomenà metge de guarderies Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià, primer a París, on es diplomà com a puericultora per la Facultat de Medicina 1939 i després a l’Argentina fins que el 1944 tornà a Madrid, per realitzar el curs de doctorat, i l’any següent a Barcelona El 1947 aconseguí una beca del govern espanyol i estudià psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres Hi descobrí la psicoanàlisi i la possibilitat de…