Resultats de la cerca

Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1954, posteriorment treballà al Massachusetts General Hospital de Boston, i del 1955 al 1957, als serveis mèdics de l'exèrcit nord-americà a París A partir d'aquest darrer any, desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica des de la Rockefeller University, on es doctorà el 1960 Centrat en la  immunologia , estudià les molècules dels anticossos mitjançant espectroscòpia de fluorescència de macromolècules Entre d'altres, desxifrà amb aquest mètode l'estructura de la immunoglobulina Aquests descobriments comportaren…

Es graduà en bioquímica a la Brown University de Colorado, i el 1990 es doctorà a Harvard De 1990 a 1994 desenvolupà les seves recerques al Fred Hutchinson Cancer, i de 1994 a 2003 fou professor del departament de biologia cellular de la Universitat de Massachusetts Des del 2003 treballa al Howard Hughes Medical Institute de Worchester, Massachusetts El 2003 compartí amb Andrew Z Fire el premi nacional de l’Acadèmia de Ciències dels EUA en biologia Molecular, i el 2006, ambdós reberen el premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre el mecanisme d’interferència…

Realitzà els estudis a la Universitat de Washington i a la Harvard University Els seus treballs d’investigació, portats a terme a la multinacional Burroughs Wellcome des del 1942 i, des del 1945, realitzats juntament amb G B Elion, s’han centrat en l’estudi del metabolisme dels àcids nucleics i, especialment, en el coneixement de les diferències existents entre el metabolisme de les cèllules normals i el de les cèllules canceroses Els resultats dels treballs van fer possible el descobriment i la síntesi de substàncies com ara els antitumorals 6-…

Llicenciat en química per la Universitat de Birmingham 1946, estudià farmacologia a Oxford 1948 Professor de diverses universitats d’Europa i de l’AmèricadelNord, el 1973 passà a director de recerca de la fundació Wellcome a Beckenham, Anglaterra El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb els suecs S Bergström i BI Samuelsson , per llurs descobertes relacionades amb les prostaglandines

Doctor en medicina per l’institut Karolinska 1943 i doctor honorari per la Universitat de Basilea 1960, fou professor en diverses universitats d’Europa i AmèricadelNord Publicà molts treballs a partir dels seus estudis sobre l’heparina, l’autooxidació, la formació i el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars, i fou especialment conegut per l’isolament de les prostaglandines, així com l’estudi de llur estructura i acció El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb BI Samuelsson i JR Vane

Graduat en biologia cellular el 1972 per la Universitat McGill de Montreal Canada i doctorat a la Universitat de Cornell EUA el 1977, on fins el 1979 fou investigador associat, aquest any s’incorporà com a professor adjunt a la Harvard Medical School, on du a terme recerca i exerceix la docència en biologia molecular, genètica i oncologia, i del qual des del 1988 és catedràtic del departament de genètica Des del 1984 du a terme també recerca com a biòleg molecular a l’Hospital General de Massachusetts, i des del 1998 al Howard…

Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tohoku Japó l’any 1983 El mateix any inicià la seva trajectòria professional als laboratoris centrals de recerca de la companyia Shimadzu, i durant uns quants anys treballà a la Gran Bretanya Actualment és membre del Laboratori de Ciències de la Vida del Japó Els seus treballs el portaren en 1987-88 a desenvolupar la tècnica de desorció suau mitjançant làser SLD, Soft Laser Desorption , que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’SLD s’utilitza un impuls làser de…

Llicenciat en ciències químiques a València 1944 i en farmàcia a Madrid 1946, on també es doctorà i hi fou professor auxiliar El 1947 s’incorporà a l’equip d’investigació d’un laboratori farmacèutic a Barcelona Posteriorment, el 1952, exercí com a professor auxiliar de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en farmàcia el 1954, i fou assessor d’una companyia multinacional de productes químics El 1954, traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia  experimental anticancerosa a l’Sloan-Kettering Institute for Cancer Research Es doctorà en…

Doctorat a la Universitat Rockefeller 1964, de la qual fou professor en 1990-94 i director en 1990-91, des del 1968 ha exercit la docència, la investigació i càrrecs directius al MIT Compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina del 1975 amb R Dulbecco i HD Temin, pels seus treballs sobre virus d’ARN, la descoberta de l’enzim transcriptasa inversa ADN polimerasa-ARN dependent, i per la fixació dels processos moleculars mitjançant els quals la informació genètica s’incorpora a l’ADN Dirigí 1982-1990 el Whitehead Institute for Biomedical Research, a Cambridge,…

Es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Berkeley Califòrnia, i posteriorment es doctorà en genètica al Massachusetts Institute of Technology 1983 amb una tesi sobre la genètica dels adenovirus Posteriorment collaborà a Cambridge amb Sidney Brenner, un dels pioners de la genètica molecular, en les recerques sobre el DNA del nematode C elegans De 1986 a 2003 treballà al departament d’embriologia de l’Institut Carnegie de Baltimore Aquest any es traslladà a la Universitat de Stanford i compartí amb Craig C Mello el premi nacional de l’Acadèmia de Ciències dels EUA en…