Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
enzim
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…
luciferina
Bioquímica
Substància responsable de l’emissió lluminosa produïda per alguns éssers vius (bioluminescència).
En presència d’ATP, de l’ió Mg + + i de l’enzim luciferasa , la luciferina és oxidada per l’oxigen i dóna lloc a productes excitats capaços d’emetre llum
bioelement
Bioquímica
Element químic que participa en la constitució d’un organisme viu.
L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits,…
quelació
Bioquímica
Procés mitjançant el qual es forma un complex de coordinació, anomenat quelat, entre un ió metàl·lic i un lligand bidentat o multidentat.
La quelació comporta un canvi notable de les propietats dels ions que la sofreixen, especialment pel que fa a la coloració i a la conductivitat elèctrica D’altra banda, el procés de quelació origina espècies notablement més estables que les que es formarien entre els mateixos ions i lligands monodentats, principalment a causa de factors de tipus entròpic efecte de quelat La quelació troba aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa, ja sia mitjançant la formació de quelats colorats característics de determinades espècies catiòniques, ja sia promovent la precipitació…
teoria quimioosmòtica
Bioquímica
Teoria proposada per P.D. Mitchell sobre la transferència d’energia química en els éssers vius.
Segons la qual en una membrana que conté transportadors d’electrons i de protons a través seu, apareix una força protomotriu deguda a la diferència d’activitat electroquímica dels protons a banda i banda de la membrana la força protomotriu és formada per dos components un gradient de potencial i una diferència de pH, i representa la forma de conversió de l’energia en l’oxidoreducció Per mitjà d’una ATPasa de la membrana es promou la deshidratació de la fosforilació, tot produint ATP
biocatalitzador
Bioquímica
Substància orgànica, gairebé sempre de natura proteica, que catalitza reaccions implicades en el metabolisme dels éssers vius.
Generalment són força més actius que els catalitzadors inorgànics enzim
teoria dels coacervats
Bioquímica
Teoria elaborada per Aleksandr Ivanovič Oparin per tal d’explicar l’origen dels primers éssers vius a partir del «brou primitiu».
Segons aquesta teoria confirmada pels treballs de John Burdon Sanderson Haldane i Sidney WFox, les macromolècules d’aquest brou s’ajunten i formen un coacervat
metabòlit
Bioquímica
Nom genèric dels composts químics existents en els éssers vius que participen en les reaccions químiques del metabolisme intermediari o hi són produïts.
ruta metabòlica
Bioquímica
Seqüència de reaccions del metabolisme molt semblants en tots els éssers vius, especialment les anomenades centrals, la forma i funció de les quals són de fàcil comprensió.
àcid adenílic
Bioquímica
Nom dels tres nucleòtids isòmers, èsters monofosfòrics de l’adenosina, que han estat identificats en els teixits dels éssers vius i que difereixen només per la posició de l’hidroxil de la ribosa que es troba esterificat.
L' àcid 2'-adenílic àcid adenosina 2'-fosfòric o adenosina 2'-fosfat i l’àcid 3'-adenílic àcid adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfat formen la mescla coneguda pel nom d' àcid adenílic del llevat extret de l’àcid nucleic del llevat, mescla molt poc soluble en aigua i que es descompon a 208°C Per hidròlisi dóna quantitativament furfural L' àcid 5'-adenílic àcid adenosina 5'-fosfòric o adenosina 5'-fosfat o àcid adenosina-monofosfòric, dit també AMP és conegut com l' àcid adenílic del múscul i es troba en els teixits animals És soluble en aigua bullent, es fon a 196…