Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
centre actiu
Bioquímica
Regió de la molècula enzimàtica que es combina amb el substrat.
cel·lulasa
Bioquímica
Enzim que provoca específicament la hidròlisi dels enllaços β-1,4-glucosídics de la cel·lulosa.
És d’origen bacterià i fúngic, bé que hom el troba també en el suc hepaticopancreàtic del cargol bover Helix pomatia Els herbívors degraden i digereixen la cellulosa per mitjà d’aquest enzim de llurs bacteris intestinals, gràcies als quals la cellulosa té una importància cabdal en la nutrició d’aquests animals
cel·lobiosa
Bioquímica
Disacàrid resultant72800 de la hidròlisi de la cel·lulosa.
No és dóna lliure en la natura És soluble en aigua i és reductor
cefalina
Bioquímica
Cadascun dels fosfoglicèrids en els quals els dos hidroxils lliures de l’àcid glicerofosfòric han estat esterificats per àcids grassos, generalment l’esteàric o l’oleic, i el seu grup fosfat és esterificat per bases orgàniques, etanolamina o serina.
Les cefalines tenen per fórmula general on R i R' són els radicals àcids grassos, i B és el radical bàsic Són constituents importants del sistema nerviós i de la substància cerebral
catepsina
Bioquímica
Cadascun dels enzims hidrolítics intracel·lulars, del grup de les endopeptidases, com és ara la catepsina C, i la catepsina D.
Les catepsines són localitzades en molts teixits, principalment en el fetge, el ronyó i la melsa Per a actuar necessiten la presència de determinades substàncies reductores, com la cisteïna o el glutatió Hom admet que intervenen en la biosíntesi d’enllaços peptídics i que són els principals responsables de l’autòlisi post mortem dels teixits
catecolamina
Bioquímica
Cadascuna de les amines d’origen natural, derivades de l’aminoàcid tirosina ( dopamina
, adrenalina
, noradrenalina
), o sintètiques (isopropilnoradrenalina).
Totes tenen una estructura semblant i són biològicament actives com a neurotransmissors a nivell dels receptors del sistema nerviós vegetatiu simpàtic L’adrenalina i la noradrenalina són produïdes en excés en cas de feocromocitoma
Ferran Calvet i Prats
Bioquímica
Bioquímic.
Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos treballs,…
Adolf Friedrich Johann Butenandt
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Professor a les universitats de Gdańsk 1933-36, Tübingen 1945-56 i Munic 1956-71, dirigí la secció de bioquímica del Kaiser-Wilhelm Institut des del 1948 Max Planck Institut del 1936 al 1972 i la Societat Max Planck 1960-71 Aïllà i identificà diverses hormones sexuals l’estrona o folliculina, simultàniament amb Edward Albert Doisy, el 1929, l’androsterona el 1931, i la progesterona o luteïna el 1934 Investigà les possibles propietats carcinògenes de les hormones sexuals El 1939 li fou atorgat, juntament amb Leopold Ružička, el premi Nobel de química, que li fou interdit d’acceptar pel govern…
Hans von Euler-Chelpin
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Deixeble de WNernst, JHvan't Hoff i SAArrhenius professor de química general i inorgànica 1906-29 i director de l’institut bioquímic 1929-41 a la Universitat d’Estocolm Treballà en l’estudi dels enzims, la fermentació del sucre i l’obtenció de vitamines, i fou el primer que aïllà la vitamina A El 1929 compartí el premi Nobel de química amb sir Arthur Harden
Konrad Bloch
Bioquímica
Bioquímic alemany naturalitzat nord-americà (1944).
Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Munic, i el 1936 emigrà als EUA Professor de bioquímica de les universitats de Chicago 1946-50 i de Harvard 1954-82, és autor de treballs bàsics sobre el metabolisme dels lípids i del colesterol, pels quals li fou concedit, juntament amb Theodor Lynen, el premi Nobel de medicina l’any 1964