Resultats de la cerca

Graduat a la seva ciutat natal, el 1933 es doctorà en bioquímica a la Universitat d’Edimburg El 1936 emigrà als EUA, on, després de treballar en diverses universitats, del 1952 al 1981 féu recerca i exercí la docència a la Universitat de Berkeley Estudià els mecanismes i les funcions biològiques de les proteïnes, els àcids nucleics, la mutagènesi i la modificació dels àcids nucleics i les proteïnes RNA Demostrà la funció infectiva dels àcids nucleics en els virus, separant-ne les proteïnes i posteriorment, reconstituint-los De les seves nombroses publicacions, destaquen Design and Function at…

Fill del polític i escriptor  Rafael Folch i Capdevila , abans de la Guerra Civil de 1936-39, formà part, amb el seu germà Albert, de l’equip d’investigació de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, dirigit per August Pi i Sunyer Després de la Guerra Civil s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència als Estats Units d’Amèrica Professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard i director d’investigacions al McLean Hospital Belmont, Massachusetts Investigà sobre lipoides cerebrals ha demostrat la presència d’aminoàcids a la molècula de lipoides com les cefalines, sobre tècniques…

Entre els seus treballs cal destacar l’estudi de les reaccions enzimàtiques que acompanyen la conversió del glicogen muscular en glucosa, àcid pirúvic i àcid làctic cicle de Cori , el dels efectes de les hormones en l’activitat enzimàtica, l’aïllament per primera vegada de l’α-D-glucosa-1-fosfat, anomenada també èster de Cori , etc El 1947 compartí el premi Nobel de medicina amb la seva muller Gerty Theresa Cori Praga 1896 — Saint Louis 1955 i amb Bernardo A Houssay pels treballs sobre el metabolisme dels glúcids

Emigrat a Anglaterra en començar el nazisme 1933, treballà amb HFlorey a Oxford en l’estudi de les substàncies antibacterianes d’origen orgànic Publicà Penicillin as a chemostherapeutic agent 1940, que fou el punt de partida de la utilització terapèutica de la penicillina Juntament amb AFleming i HFlorey, li fou concedit el premi Nobel de medicina el 1945

Feu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965 Amplià estudis a Kansas City 1969-71 amb Santiago Grisolia i al Saint Mary's Medical Hospital de Londres 1974 Centrà la seva tasca científica en el camp de l’enzimologia i el metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat la carbamilació de les proteïnes, i els efectes del cianat i el mercuri Fou catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona des del 1976 fins a la jubilació, el 2013, de la qual fou també degà 1982-85, i president de la Divisió de Ciències de la Salut 1986-88 Fou president de la Societat…

Estudià, juntament amb altres autors Kuhn, Morris, l’estructura química i els efectes fisiològics, profilàctics i terapèutics d’algunes vitamines E El 1937 rebé el premi Nobel de química, juntament amb WNHaworth

El 1902 isolà per primera vegada el triptòfan i el 1921, el glutatió Fou un dels descobridors de l’existència de factors qualitativament mínims vitamines, l’absència dels quals en la dieta determinava malalties com el raquitisme o l’escorbut El 1929 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia conjuntament amb Christiann Eijkman

Doctorat al Michigan State College 1934, en 1962-74 dirigí el departament de recerca genètica de la Institució Carnegie Compartí el premi Nobel de medicina del 1969 amb MDelbrück i SELuria, pels seus treballs que confirmaren que la informació hereditària residia en els àcids nucleics

Fou professor de fisiologia a la Royal Institution i de bioquímica i de genètica a la Universitat de Londres Treballà en l’aplicació de l’anàlisi matemàtica als fenòmens genètics, en la teoria de l’evolució i en els mètodes de mesura d’unió dels gens Escriví, entre altres obres, Science and Ethics 1928, Enzymes 1930, Heredity and Politics 1938 i Marxist Philosophy and the Sciences 1938

Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on collaborà amb Severo Ochoa i Arthur Kornberg en les investigacions sobre els àcids nucleics portades a cap en el laboratori bioquímic de Nova York Durant el seu exercici a la Universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fosfat, considerat agent modificador de proteïnes Fou director del departament de bioquímica de la Universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica Proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica, el 1990 fou guardonat amb el premi Príncipe de…