Resultats de la cerca

Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt, zinc, coure,…

És anomenat també α- cetoglutarat Resulta de l’oxidació biològica d’alguns aminoàcids i forma part del cicle de Krebs, on és precursor del succinat Intervé en la biosíntesi de la lisina en algunes molses i com a modulador de l’acetil-CoA-carboxilasa

Actua per mecanisme competitiu enfront de la 6-aminopurina adenina i inhibeix la síntesi dels àcids nucleics Ateses les seves propietats antibiòtiques i citostàtiques, és emprat com a quimioteràpic per a guarir certes varietats de leucosis i de tumors

És el producte final de la glucòlisi, i es forma per reducció de l’àcid pirúvic catalitzat per la lactat-deshidrogenasa Apareix en les cèllules musculars dels animals superiors com a conseqüència de l’activitat muscular Durant el període de repòs es transforma en glucosa en el fetge i en el cor Es produeix també en la fermentació làctica en què els sucres són transformats en àcid làctic per acció específica de certs lactobacils, els quals intervenen en la majoria dels processos espontanis d’acidificació i, per tant, en l’obtenció de llet fermentada iogurts, quefir, etc, formatges, col àcida…

En la inhibició no competitiva la presència del substrat no influeix sobre la reacció de l’inhibidor amb la molècula de l’enzim, i l’acció s’inhibeix completament n'és un exemple el blocatge dels enzims respiratoris per l’ió cianur La inhibició competitiva es presenta quan una molècula orgànica es pot unir reversiblement al centre actiu d’un enzim Generalment, en aquest cas l’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat En la inhibició allostèrica l’inhibidor s’uneix reversiblement a l’enzim en algun punt diferent al centre actiu, però deforma l’estructura de la molècula d’enzim i, per…

L’estructura química correspon a un polímer de glucosa molt ramificat en el qual el C-1 de la glucosa en posició α s’uneix al C-4 de la següent, disposant-se en hèlix, i les ramificacions es donen amb petits intervals a base d’enllaços C-1 → C-6 Malgrat les grans dimensions de les molècules, és soluble en aigua Quan l’animal necessita glucosa, aquesta és obtinguda a partir del glicogen acumulat, l’activació del qual és deguda a l’adrenalina i al glucagó, responsables de l’augment de glucèmia La disminució de la glucèmia és provocada per la insulina, sobretot per l’activació de síntesi de…

És el component d’algunes parets cellulars dels bacteris

Consta de tres cadenes unides per enllaços disulfur La seva estructura ha estat determinada mitjançant raigs X En el centre actiu participen una resta d’histidina, de serina i, probablement, d’àcid aspàric Té propietats antiinflamatòries i antiedematoses

Corresponen al subgrup de les glucosiltransferases La més important és la α-glucanofosforilasa o fosforilasa del glucogen i del midó, que catalitza la reacció glucosa n + HPO 4 = ⇌glucosa n - 1 + glucosa-1- fosfat repetidament sobre els enllaços αa →4 de les cadenes laterals fins a trobar els punts de ramificació dels polisacàrids La seva activitat és regulada per un complicat mecanisme de controls