Resultats de la cerca

Estudià la regulació genètica de la producció d’enzims i la multiplicació dels bacteriòfags El 1965 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, conjuntament amb FJacob i JMonod, pels seus treballs sobre els mecanismes de transmissió de la informació genètica

Després d’un breu període a París 1938-40 s’installà als Estats Units on el 1943 demostrà que la variació bacteriana consisteix en mutacions espontànies, fet que establí la base tècnica i conceptual per als treballs de genètica de microorganismes Posteriorment, treballant amb fags, postulà models que descriuen matemàticament llur procés de multiplicació El 1969 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb MDelbrück i ADHershey pels seus treballs sobre els bacteriòfags

Professor a la Universitat de Ginebra en 1950-53 i en diverses universitats nord-americanes a partir d’aquest darrer any, s’especialitzà en l’estudi delcomportament de les proteïnes cellulars i el seu mecanisme regulador, la fosforilació reversible Pels seus descobriments en aquest camp, el 1992 li fou atorgat, juntament amb el seu collaborador E Krebs , el premi Nobel de medicina

Professora de la Duke University i de la North Carolina University, estudià el metabolisme dels àcids nucleics per tal de trobar diferències entre les cèllules normals i les canceroses Els seus estudis contribuïren al descobriment i a la síntesi de substàncies antitumorals 6-mercatopurina i tioguanina, immunosupressores azatioprina, antibacterianes trimetoprim i antivíriques AZT El 1988 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb JWBlack i GHHitchings, amb el qual dugué a terme les seves recerques

Doctor en medicina per l’institut Karolinska 1943 i doctor honorari per la Universitat de Basilea 1960, fou professor en diverses universitats d’Europa i Amèrica del Nord Publicà molts treballs a partir dels seus estudis sobre l’heparina, l’autooxidació, la formació i el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars, i fou especialment conegut per l’isolament de les prostaglandines, així com l’estudi de llur estructura i acció El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb BI Samuelsson i JR Vane

Féu diverses recerques als EUA sobre les vitamines, l’àcid pantotènic i l’inositol Aïllà la nicotinamida i descobrí el paper de la serotonina en els éssers vius

Investigà la constitució i l’origen químic de la bilis El 1927 establí, juntament amb Black, la relació de la vitamina D amb el raquitisme i la radiació ultraviolada Aclarí la constitució química d’algunes vitamines del grup D Rebé, per aquests treballs, el premi Nobel de química de l’any 1928

Els seus treballs sobre l’aïllament i el cultiu de virus, com també sobre l’obtenció de vacunes antipoliomielítica, antirubeòlica, etc el feren mereixedor del premi Nobel de medicina de l’any 1954, compartit amb Enders i Robbins

Els més coneguts són els disacàrids com la maltosa, la lactosa i la sacarosa i els trisacàrids com la rafinosa Poden ésser identificats i analitzats mitjançant procediments cromatogràfics automàtics

Són coneguts els dipèptids , els tripèptids i els octapèptids Es poden formar a partir de les proteïnes, per hidròlisi parcial o amb enzims