Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
piranosa
Bioquímica
Forma natural d’alguns sucres, constituïda per un anell de sis membres, que hom pot considerar derivat del piran.
Pot ésser considerada també un hemiacetal- , com a resultat d’una reacció intramolecular entre un aldehid i un alcohol El resultat és la formació d’un carboni asimètric carboni anomèric Si més no poden existir, doncs, en dues formes estereoisòmeres anòmers, anomenades αi β
piericidina
Bioquímica
Antibiòtic d’estructura semblant al coenzim Q; és un inhibidor fort del transport electrònic entre la NADH-deshidrogenasa i el citocrom b.
peroxidasa
Bioquímica
Enzim que conté grups d’hem i que catalitza oxidacions del substrat mitjançant peròxid d’hidrogen.
Segons la seva procedència, pot contenir hem roig protohem o similars, per exemple en la llet o hem verd verdperoxidases, per exemple del pus
permeasa
Bioquímica
Sistema transportador específic a través de membranes biològiques de natura totalment o parcialment proteica.
En un sol bacteri hi ha molts milers d’aquests sistemes La membrana interna dels mitocondris en té algunes que permeten de passar diversos metabòlits a través de la membrana així, n'hi ha per a l’ADP, ATP, fosfats, sucres, ions, hidroxils, àcids del cicle de Krebs, etc
peptidasa
Bioquímica
Proteasa que pot hidrolitzar els enllaços peptídics a partir d’un extrem de la cadena d’un pèptid, per a lliurar els aminoàcids terminals (exopeptidases).
Actuen de preferència sobre els oligopèptids i els polipèptids Hom les classifica en carboxipeptidases , que actuen específicament sobre la terminació carboxílica de la cadena i es troben en l’intestí prim, aminopeptidases , que ho fan sobre la terminació d’una amina, i dipeptidases , que solament hidrolitzen dipèptids Les dues darreres es troben en la mucosa intestinal
pèptid
Bioquímica
Polímer format per poques unitats d’aminoàcids units mitjançant grups amida resultants de la condensació d’un grup carbonílic i un grup amina de dos aminoàcids (enllaç peptídic).
Els pèptids es formen per hidròlisi parcial de les proteïnes i poden ésser degradats a aminoàcids per exemple, amb tripsina Hi ha pèptids que no deriven de les proteïnes, com el glutatió, la carnosina, l’oxitocina, la vasopressina, la bradiquinina, etc Molts pèptids petits han estat obtinguts cristallins Donen la reacció del biuret Hi ha diferents mètodes de síntesi de pèptids, però hom empra actualment un mètode automatitzat tècnica de la fase sòlida o de Merrifield per a la síntesi de grans pèptids fins a uns quaranta aminoàcids, no exempt, però, d’inconvenients
pepsinogen
Bioquímica
Precursor inactiu de l’enzim pepsina, secretat per la mucosa gàstrica, i activat per l’àcid clorhídric de les cèl·lules parietals de les glàndules gàstriques (dites oxíntiques), dóna lloc a la pepsina.
El seu pes molecular és de 42 500 daltons
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines de…