Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
cardiolipina
Bioquímica
Cadascun dels àcids fosfatídics els àcids grassos essencials dels quals són el linoleic i l’oleic, amb elevada proporció del primer, i que intervenen en la reacció de Wassermann.
carboxipeptidasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims hidrolítics que alliberen, d’una proteïna, únicament l’aminoàcid terminal, el que posseeix el grup carboxil lliure.
La carboxipeptidasa A peptidil-L-aminoàcid-hidrolasa catalitza la hidròlisi del peptidil-L-aminoàcid a pèptid i L-aminoàcid La carboxipeptidasa B actua solament si l’aminoàcid terminal del pèptid és lisina o arginina Ambdós enzims provenen del pàncrees i posseeixen zinc, La carboxipeptidasa del llevat actua solament si l’aminoàcid terminal és glicina o leucina
carboxihemoglobina
Bioquímica
Derivat de l’hemoglobina que resulta de la combinació d’aquesta amb monòxid de carboni.
Per efecte de tal combinació l’hemoglobina perd la capacitat de transportar oxigen, puix que la unió entre el CO i el ferro de la molècula és més forta que la del ferro amb l’oxigen La carboxihemoglobina es produeix en les intoxicacions d’òxid de carboni, pel fet que aquest, per la seva gran avidesa per l’hemoglobina, pot desplaçar l’oxigen de la seva combinació oxihemoglobínica
carbohidrasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que hidrolitzen enllaços glucosídics.
N'hi ha dues classes les glucosidases , que hidrolitzen glucòsids simples i oligosacàrids, específiques segons la natura i la configuració del monosacàrid portador del grup reductor i segons les dimensions del seu heterocicle, i les polisacaridases , que hidrolitzen polisacàrids, com les β- amilases , que degraden el midó i el glucogen a maltosa i a polisacàrids menors, o com les α -amilases , que els degraden a glucosa i a maltosa
crocetina
Bioquímica
Pigment vegetal carotenoide de color vermell, hidrosoluble que, en estat natural, es troba als estigmes del safrà (Crocus sativus) en forma esterificada amb dues molècules de gentiobiosa (crocina).
creatinina
Bioquímica
Producte final del metabolisme de la creatina
.
Es dóna, juntament amb la creatina, en el teixit muscular i en la sang, i s’excreta per l’orina Sintèticament és obtinguda per tractament de la creatina amb àcid clorhídric L’eliminació urinària és aproximadament de 15-25 mg per quilogram de pes corporal, en 24 hores En tecnologia alimentària, hom aprofita la presència de creatinina en el múscul per a establir-ne la quantificació analítica, la qual és útil per a determinar la riquesa en extret de carn d’un producte alimentari
creatina
Bioquímica
Substància relativament poc soluble en aigua i insoluble en èter que es dóna al teixit muscular.
La major part de creatina, combinant-se amb l’àcid ortofosfòric, dóna el fosfagen o fosfocreatina, que intervé en la cessió d’energia per a la contracció muscular És sintetitzada al fetge i als ronyons En solució aquosa dóna lloc a la creatinina
enterocinasa
Bioquímica
Enzim proteolític que transforma el tripsinogen en tripsina.
És segregada per les cèllules de la mucosa del duodè, i es dóna en el suc intestinal, però no té una acció digestiva directa sobre els aliments Actua alliberant un hexapèptid del tripsinogen, i el converteix en tripsina, que afavoreix la digestió dels aliments proteics Hom també l’anomena enteropeptidasa
enolasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la deshidratació reversible del fosfoenolpiruvat.
En el procés de glucòlisi produeix el fosfoenolpiruvat, amb un enllaç fosfat d’elevat nivell energètic Li cal un catió metàllic Mg 2 + o Mn 2 + com a coenzim L’anió F - n'inhibeix l’acció Hom l’ha obtingut en forma cristallitzada, amb una massa molecular de 85 000