Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
aldosterona
Bioquímica
Hormona corticosupra renal, la més potent del grup de les mineralcorticoides.
Regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, a través de la seva acció al túbul distal de la nefrona, així com també el metabolisme dels hidrats de carboni És secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal i transportada per la sang fixada a proteïnes És metabolitzada i conjugada al fetge Al ronyó, en l’àmbit extracellular, reté sodi i permet la sortida de potassi en l’intracellular, afavoreix la sortida de sodi i potencia l’entrada de potassi Alhora, la funció de regulació hidrosalina per part de l’aldosterona és…
aldosa
Bioquímica
Monosacàrid amb funció reductora pseudoaldehídica, és a dir, que existeix en una forma heterocíclica (pirànica o —en les formes inestables— furànica), amb un carboni primari semiacetàlic, en equilibri amb una forma aldehídica acíclica.
Les aldoses, contràriament al que succeeix amb les cetoses, són oxidades pel iode donant àcids aldònics, i per l’àcid nítric donant àcids glicàrics L’aldosa de tres carbonis és el gliceraldehid
aldopentosa
Bioquímica
pentosa
pseudoaldehídica, és a dir, aldosa de 5 carbonis.
Existeixen 4 aldopentoses diferents, que són la xilosa, la lixosa, l’arabinosa i la ribosa
àcid aldònic
Bioquímica
Designació genèrica de cadascun dels àcids que resulten de l’oxidació de les aldoses pel iode en medi alcalí: R-CHO+I2+3OH- → RCOO-+2I-+2H2O.
Els àcids aldònics que regeneren les aldoses mitjantçant l’hidrogen naixent tenen noms que deriven dels de les aldoses originàries Formen fàcilment lactones cícliques i, en presència de bases orgàniques febles, s’epimeritzen en el carboni 2 L’oxidació enzimàtica de la glucosa en l’àcid glucònic és, a l’organisme, la primera etapa de la degradació oxidant de la glucosa per la via de les pentoses Els àcids aldònics són també composts intermediaris en la degradació dels sucres per diversos microorganismes
aldolasa
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos enzims (que havien estat anomenats liases
) que intervenen en el metabolisme dels glúcids i d’alguns aminoàcids i són capaços de trencar enllaços carboni-carboni (mitjançant una reacció inversa de la condensació aldòlida
o una reacció similar).
Les principals aldolases són la cetosa-1-fosfat-aldolasa, la fructosa-difosfat-aldolasa i d’altres d’especificitat restringida que tenen com a substrat els fosfats de l’hidroxioxobutirat, de l’eritrulosa, de la ribosa i de la desoxiribosa, així com la L -treonina i la L -allotreonina
alcaptona
Bioquímica
Producte de desintegració incompleta dels aminoàcids aromàtics de la fenilalanina i de la tirosina.
S'anomena també àcid homogentísic o àcid dihidroxifenilacètic
alcaloídic | alcaloídica
albumosa
Bioquímica
Polipèptid de pes molecular elevat, producte de la hidròlisi incompleta de proteïnes (p ex, peptina), que no es coagula per la calor, àdhuc en medi àcid, però que precipita en solució saturada de sulfat d’amoni o de magnesi.
Un tipus especial d’albumosa és l’anomenada proteïna de Bence-Jones