Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
biocatalitzador
Bioquímica
Substància orgànica, gairebé sempre de natura proteica, que catalitza reaccions implicades en el metabolisme dels éssers vius.
Generalment són força més actius que els catalitzadors inorgànics enzim
ribonucleasa
Bioquímica
Endonucleasa que hidrolitza els enllaços entre els hidroxils 5´ i l’acid fosfòric unit a un nucleòtid pirimidínic dels ARN.
Hom la pot trobar en el pàncrees del bou, i conté 124 aminoàcids Mitjançant l’acció de la subtilina es trenca entre els aminoàcids 20-21 i dóna la proteïna S i el pèptid S, ambdós inactius si van sols, però actius si es troben mesclats La ribonucleasa fou la primera proteïna sintetitzada al laboratori a partir dels aminoàcids lliures
catàlisi enzimàtica
Bioquímica
Acció per la qual un enzim produeix una catàlisi.
Alguns enzims necessiten, per actuar, la collaboració d’altres substàncies o coenzims La hipòtesi de Michaelis-Menten explica un dels mecanismes del seu funcionament per la formació d’un complex enzim-substrat E+S*ES, el qual es dissocia després en l’enzim no transformat més els productes de la reacció El substrat es fixa a l’enzim per enllaços covalents o secundaris damunt zones determinades de la superfície enzimàtica, anomenades centres actius
tocoferol
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos composts d’ocurrència natural i d’estructures íntimament relacionades, que constitueixen la vitamina E
.
Són factors antistèrils, i la seva mancança ocasiona esterilitat en diversos rosegadors, però no en l’home, en el qual provoca esgotament muscular i nerviós, així com edema generalitzat en tots els mamífers Físicament, són olis viscosos lleugerament grocs, òpticament actius, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua Químicament, són derivats del croman, difereixen entre ells en el nombre i la posició de diversos grups metil en l’anell aromàtic i són anomenats α, β, γ, i δ Són estables a l’escalfor en absència d’oxigen, als àcids minerals i a la llum visible, i…
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…
aminoàcid
Els vint aminoàcids de les proteïnes i l’estructura d’un aminoàcid
© fototeca.cat
Bioquímica
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina.
La posició relativa d’aquests dos grups ve indicada per les lletres α, β, γ,, i ϖ si els grups són als dos caps de la cadena Els aminoàcids són sòlids cristallins, en general poc solubles en aigua i en solvents orgànics, i tenen propietats amfòteres En solució existeixen en forma de sals internes formen ions mixtos per migració d’un protó del grup —COOH al grup —NH₂ Al laboratori són preparats per mètodes molt diversos entre els quals un dels més generals és la síntesi de Strecker Llurs propietats químiques combinen les dels àcids carboxílics i les de les amines, i per tant formen sals amb…