Resultats de la cerca

Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els…

Químicament, hom distingeix entre biomolècules inorgàniques aigua, gasos, anions i cations i biomolècules orgàniques sucres, lípids, proteïnes, àcids nucleics i metabòlits intermediaris La biomolècula més abundant del cos humà és l’aigua, la qual constitueix aproximadament les dues terceres parts del pes total bioelement

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 25 = +6,4° en aigua i un punt isoelèctric de 6,0, que es fonen amb descomposició a 315°C tub tancat Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per reacció amb amoníac de l’àcid 2-cloro-3-metilbutanoic És emprat en medicina i com a complement de la nutrició

Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès estudiar detalladament el…

La seva forma natural és la 2 S , 3 R , que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 2 5 = -28,3° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 255-257°C Hom l’obté per hidròlisi de la caseïna, i té aplicació com a complement alimentari i en la recerca bioquímica

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol i èter, amb una rotació específica α 2 0 D = -6,83° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 228°C Hom l’obté per hidròlisi de la proteïna de la seda o per combinació de les síntesis malònica i de Gabriel És emprada com a additiu alimentari i en la recerca bioquímica

És un sòlid cristallí, incolor, soluble en aigua i poc soluble en alcohol, amb una rotació específica α D 2 5 = -8,6° en aigua i un punt isoelèctric de 5,6, que es fon amb descomposició a 295°C És biosintetitzat a partir de la fenilalanina Hom l’obté en la hidròlisi de la caseïna o per síntesi malònica combinada amb la síntesi de Gabriel Intervé en l’enfosquiment enzimàtic dels aliments, i és emprada com a complement de la nutrició i en recerca bioquímica

És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, soluble en l’aigua i l’acetona i poc soluble en els altres solvents orgànics Pot existir en dues formes enantiòmeres, la natural de les quals és el D --sorbitol amb a 2 5 G = -1,98° en aigua Hom l’obté industrialment per hidrogenació catalítica de la D -glucosa, i és emprat com a producte de partida en l’obtenció de l’àcid ascòrbic per fermentació, en medicina com a colagog, i com a edulcorant i additiu alimentari

L’oxidasa actua cedint electrons a l’oxigen per a formar aigua o peròxid d’hidrogen En aquest darrer cas les oxidases tenen gairebé sempre un grup de flavina com a grup prostètic Hi ha oxidases que contenen coure però no tenen cap grup porfirínic i poden transferir electrons dels o -difenols i p -difenols i dels en-diols a l’oxigen per a formar aigua, com és el cas de la p -difenoloxidasa lacasa, la o -difeniloxidasa catecolasa i l’oxidasa de l’àcid ascòrbic de les plantes Les flavoproteïnes són anomenades també oxidases