Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ADN mitocondrial
Bioquímica
ADN no nuclear que es replica i s’expressa mitjançant l’aparell genètic específic dels mitocondris.
Les alteracions, mutacions i deficiències a l’ADN mitocondrial són la causa de determinades malalties, moltes de les quals estan relacionades amb l’envelliment, com, per exemple, determinats casos de diabetis mellitus i infarts de miocardi, la malaltia d’Alzheimer, la neuropatia òptica hereditària de Leber, l’epilèpsia mioclònica i la síndrome de Pearson D’altra banda, l’acumulació d’alteracions en l’ADN mitocondrial en el decurs de la vida dels organismes, degudes altrament al seu funcionament normal, és una de les múltiples causes de l’envelliment
microxip de proteïna
Bioquímica
Disposició ordenada de mostres de proteïna sobre un suport sòlid.
Permet l’anàlisi simultània i automatitzada d’un gran nombre de mostres S'utilitza per a identificar la presència de proteïnes, detectar alteracions i determinar-ne el nivell d’expressió
hem

Hem
©
Bioquímica
Complex quelat de la protoporfirina amb l’ió ferrós que actua de grup prostètic de certes ferroproteïnes.
És present en l’hemoglobina i en la mioglobina, i és també el grup prostètic dels enzims peroxidases, catalases i citocroms En el cas dels citocroms, el ferro experimenta canvis reversibles de valència FeII →FeIII La forma que conté FeIII és anomenada sovint hemina Dóna el color vermell a l’hemoglobina i es combina amb l’oxigen per al transport sense alteracions de valència
biotina
Bioquímica
Factor de creixement present en totes les cèl·lules vives en petita quantitat.
Es presenta en forma de lamelles solubles en alcohol i acetona que es fonen a 232-233°C, de fórmula L’acció metabòlica de la biotina és deguda a la seva capacitat per a fixar el diòxid de carboni quan va lligada a un enzim especial aquesta incorporació és endergònica i consumeix ATP, i el complex carboxibiotina-enzim resta com a diòxid de carboni actiu capaç de lliurar el fragment carboxílic a qualsevol altra molècula carboxilant-la Forma part del complex vitamínic B, i es troba en el rovell d’ou, en el fetge, en la llet i en molts vegetals, i presenta en alguns casos diversa estructura…
radical lliure
Bioquímica
Molècula altament reactiva i inestable pel fet de tenir, com a mínim, un electró desaparellat, que és susceptible de crear enllaços amb altres àtoms o molècules per tal d’aconseguir l’estabilitat electroquímica.
Els radicals lliures es poden formar a l’atmosfera o en els organismes vius en el procés de respiració per la presència d’oxigen i per a la defensa enfront de bacteris i virus A l’organisme, els radicals lliures poden alterar diferents molècules i estructures, com per exemple proteïnes, lípids, membranes cellulars i el material genètic de les cèllules Aquests canvis provoquen la disminució de la seva funcionalitat i augmenten el risc de patir determinats trastorns, com alguns tipus de càncer o alteracions en els processos immunològics de defensa de l’organisme humà Alguns dels…
Christian René de Duve
Bioquímica
Citòleg i bioquímic belga.
Els seus pares havien emigrat durant la Primera Guerra Mundial a la Gran Bretanya, on nasqué, i, acabat el conflicte, tornaren a Bèlgica Graduat en medicina a la Universitat Catòlica de Lovaina 1941, en esclatar la Segona Guerra Mundial fou metge militar a l’exèrcit belga Posteriorment, escapà de l’exèrcit alemany i tornà a la Universitat de Lovaina, on estudià química i obtingué el doctorat l’any 1945 Al mateix temps, fou metge internista a l’Institut del Càncer de la universitat En 1945-47 anà a Suècia i als Estats Units, on amplià estudis de bioquímica Professor 1947 i catedràtic de…
Joan Josep Guinovart i Cirera
Química
Bioquímica
Farmàcia
Químic, bioquímic i farmacèutic.
Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…
ceratina
Bioquímica
Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics (estrat corni cutani, banyes, pèls, plomes, llana, etc) i té una funció de protecció de l’epidermis enfront de les alteracions ambientals.
N'hi ha diverses formes així, l’esquizoceratina és pròpia de l’estrat corni cutani l’escleroceratina, del pèl i les ungles, etc És formada per una fibroproteïna i una proteïna amorfa que embolcalla l’anterior
àcid ribonucleic

L’estructura de l’ARN missatger
© fototeca.cat
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l’àcid fosfòric.
Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en el ribosoma…