Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
quilomicró
Bioquímica
Classe de lipoproteïnes que tenen la densitat més baixa (inferior a 1 g/cm3), presents a la sang i en el quil on són especialment abundants després de la ingestió d’una menja rica en greixos.
Són estructures molt grans que contenen aproximadament un 80% de triacilglicèrids però només el 2% de proteïna
acetalfosfàtid
Bioquímica
Qualsevol dels fosfolípids naturals anomenats plasmalogen
pels històlegs que difereixen químicament de la lecitina
pel fet que la funció alcohol primari del glicerol no és esterificada per un àcid gras, sinó que està unida a un aldehid gras formant no exactament un acetal, sinó un èter α-etilènic.
L’aldehid s’allibera fàcilment per hidròlisi àcida i provoca la coloració vermella que donen els acetalfosfàtids amb el reactiu de Schiff reacció de Feulgen del plasmalogen Els acetalfosfàtids constitueixen el 10 per cent aproximadament dels fosfolípids cerebrals i musculars
biomolècula
Bioquímica
Molècula integrant d’un ésser viu.
Químicament, hom distingeix entre biomolècules inorgàniques aigua, gasos, anions i cations i biomolècules orgàniques sucres, lípids, proteïnes, àcids nucleics i metabòlits intermediaris La biomolècula més abundant del cos humà és l’aigua, la qual constitueix aproximadament les dues terceres parts del pes total bioelement
àcid taurocòlic
Bioquímica
Compost, constituït per una molècula de taurina i una d’àcid còlic, que ocorre en la bilis en forma de sal sòdica.
És un sòlid cristallí, òpticament actiu α 1 8 D = +38,8° en alcohol, soluble en l’aigua i l’alcohol calent i poc soluble en èter, que es fon amb descomposició aproximadament a 125°C És d’una gran importància en la digestió i absorció de greixos, i presenta propietats emulsionants tant en forma àcida com salina És emprat en medicina
amilopsina
Bioquímica
α-Amilasa cristal·litzada, extreta del pàncrees de porc, de pes molecular aproximadament 45 000, utilitzada en medicina.
creatinina
Bioquímica
Producte final del metabolisme de la creatina
.
Es dóna, juntament amb la creatina, en el teixit muscular i en la sang, i s’excreta per l’orina Sintèticament és obtinguda per tractament de la creatina amb àcid clorhídric L’eliminació urinària és aproximadament de 15-25 mg per quilogram de pes corporal, en 24 hores En tecnologia alimentària, hom aprofita la presència de creatinina en el múscul per a establir-ne la quantificació analítica, la qual és útil per a determinar la riquesa en extret de carn d’un producte alimentari
kbp
Bioquímica
Unitat de longitud dels àcids nucleics que equival a 1 000 parelles de bases de la cadena de l’ADN.
En els bacteris, com a mitjana, un gen conté aproximadament 1 000 parelles de bases 1 kbp el genoma complet del bacteri Escherichia coli conté uns 4 000 gens 4 000 kbp, això és, quatre milions de parelles de bases de longitud El genoma de la mosca del vinagre Drosophila melanogaster té una longitud aproximada de 150 000 kbp la del genoma humà s’ha determinat en si fa no fa 3 milions de kbp 3 000 milions de parelles de bases De vegades, hom l’anomena simplement kb
androsterona
Bioquímica
17-Cetosteroide d’acció androgen, que es fon a 185°C, i de fórmula:
És segregada pels testicles i pel còrtex suprarenal, i, com les altres hormones andrògenes, és responsable del desenvolupament de l’aparell genital masculí i de l’aparició en els mascles dels caràcters sexuals secundaris L’androsterona, el primer androgen aïllat i cristallitzat, fou obtinguda per Butenandt 1931 a partir de l’orina masculina, que en conté 1 mg per litre, aproximadament Resulta del catabolisme dels andrògens testiculars i corticosuprarenals i especialment de la testosterona , i és menys activa que aquesta de 7 a 10 vegades, segons el tipus d’assaig utilitzat…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
insulina
Bioquímica
Hormona polipeptídica constituïda per 51 aminoàcids que formen dues cadenes unides per dos enllaços disulfur, d’un pes molecular aproximadament de 6 000, i que és secretada per les cèl·lules β dels illots de Langerhans del pàncrees dels vertebrats.
Secretada directament al torrent sanguini, regula el metabolisme dels glúcids, té influència sobre la síntesi de proteïnes i d’ARN i sobre la formació i emmagatzematge de lípids neutres Les insulines comercials són aïllades del pàncrees de bou i del de porc En medicina són emprades com a hipoglucemiants en el tractament de la diabetis les insulines actualment poden ésser classificades en tres categories segons el seu grau de purificació tradicionals , que són insulines que contenen gran nombre de contaminants, proteïnes d’alt pes molecular i proinsulines entre altres aquests contaminants són…